A ratlles verdes i grises.

Cadira

2007-04-22T07:46:00.000Z

Aqui presento un dels treballs que he fet aquest curs per fonaments del dissent: una cadira de fusta sense res més que fusta. És xula, no?

i després... bueno, el fotoshoppeig clàssic de posar el treball en un context diferent: en aquest cas el personatge que s'hi seu sóc jo amb la cara del Guardián del Bosque de la princesa mononoke... mola

Pàskua'07

2007-04-11T12:30:00.000Z

Guah, estartejo altre cop el Blog, la ocasió s'ho mereix: La Pàskua jove d'aquest any.

Ara mateix porto la samarreta que m'hi vaig comprar: Trenca esquemes.

M'ho vaig passar genial, les expectatives éren molt altes perquè l'any passat va ser realment brutal, i van ser freqüents els comentaris entre "creixementistes" que dèien que aquesta Pàskua estava sent fluixeta. Doncs ara que ha acabat, haig de dir que ha estat igualment molt guai. Perquè quan vas pensant en els moments, en els petits xocs que et van donant els amics amb qui estas tot l'any en aquells dies... és molt sorprenent, és un no parar!!

A més, aquest any m'ha agradat participar-ne activament, he gaudit poquet dels moments per a mi i els he compartit preparant coses que més endavant mostraríem. Em quedo amb el pressing catch amb els Testimonis de Juvé, el Papa i en Martori!!!

Estava bé entendre el simbolisme i comentar amb el Seli els possibles canvis que faríem per que fós una Pàskua més... radikal, més propera a la mani del diumenge i a l'espectacular manifest de'n Litus. Abraçar els santslescortsins en territori neutral i fer bombolles amb l'Ana i Mataró. Una petita pausa amb pau i amor al grup amb la unió que suposa el cant que acaba amb apretades de mà.

Menció hiper-mega especial per la Clara, que l'enyorava i ho segueixo fent, també per la Georgina, que m'ha donat grans alegries en pocs dies. Per en Didac i el xavi (algú els coneix per aquests noms??!).

Ah, i enmig d'Avellanes vaig fer 9 mesos amb l'Andrea... un bebé!!

Ja agafaré el ritme d'escriure, que de moment estic bastant sense estructura.

constitució

2007-01-21T21:38:00.000Z

Daniel de sagrada Família es complau, com a rei, conseller primer, segon, tercer i representant de l'Imperi de Barcelona del nord, en presentar-vos la Constitució i Llei d'aquest Imperi, que en temps antics rebé el toc de la Mà (oberta) divina, altrament dita K-P degut a la maledicció Kul-Pàble que l'ha seduït al revers tenebrós de la ciutat, tiranitzat amb mà de ferro i galtes pudentes per la maligna Ba.

Les bases de la nostra constitució són i seràn fins la fí de l'Imperi o la consecució dels plans de Govern aquestes:

Article 1: Quedan abolidos los minutos, a partir de ahora el tiempo se mide en ratos y ratitos.

Article 2: Qualsevol visita (especialment si és no-hostil) per part d'un ba-barceloní serà resposta completament i total de manera discriminada, violenta i desmesurada, causant la mort del visitant i, per extensió, la ràbia de la Ba.

Article 3: Resta prohibida l'actuació pacífica dels organismes festuco-militars, la seva sindicació i manca de respecte vers els oficials superiors. En cas de delicte, cada festuc-delinqüent-capoll-o-sindicalista (FDKOS) seria reprimit i obligat a reproduïr-se, doblant el nombre d'efectius danielins.

Article 4: Sempre, absolutament sempre, hi haurà tropes de reserva. Sempre.... Sempre.

Article 5: La llei serà aplicada tal com surti del seu festuc per part de Daniel Farràs Berdejo de Sagrada Família i alrededores.

Objectius politico-militars del Govern danielí:

Punt 1: Aconseguir La Pau. (Fet!)

Punt 2: Entablar relacions no-pacífiques amb el govern ba-il.

Punt 3: Mantenir el territori i aconseguir el benestar dels festuquets que en ell viuen.

Punt 4: Aconseguir una educació gratuïta, la integració dels festucs de diferents creences i ètnies i l'abundància del cereal més cabró (la civada) als gots de cada festuc.

Punt 5: La llibertat de les repúbliques barcelonines un cop el model de societat sigui sostenible a partir de les teories civils de Suekàgores d'Oslo i Perestòtil de Maçanet.

Punt 6: Derrocar i jutjar davant un tribunal digne la tirana Ba. Que seria condemnada a 30 hores de massatges capil·lars i tocades de nas literals.

Punt 7: Tirar a terra el mur de Barcelona.

Amb això concloem.

Llibertat, fraternitat festuquil i albàtica.

2007

2007-01-01T20:47:00.000Z

Enrere queda el millor any que he viscut pel moment.

En comença un que potser serà millor.

Divendres passat vam posar-nos seriosos amb el plan de cap d'any. Primer pel Messenger vam parlar el Karlos, el Kike, l'Ape i jo sobre què podriem fer. Oferia jo la meva casa per a una pre-party i després aniriem a gràcia. El Kike i l'Ape venen a casa al cap d'una estona. Xibeca en mà i la llibreta que utilitzo ara per organitzar-me (o desorganitzarme) comencem a dir qui podria venir, què comprar, etcètera. Només serem nois i la Irene, potser l'Andrea es passaria. Crec que ho diré a la Net i potser tb a la Lluna, aquella mateixa nit les anava a veure.

Llista de la compra: Absolut, Martini, Llimona, Taronja, gots de Cubata, Gel i 24 crveses.

El matí del dia 31 vaig anar a comprar. Estava tot tancat, un altre cop l'amic pakistanès del costat de casa em salva. Absolut, Martini i 18 cerveses. tinc la sensació que em deixo alguna cosa... Clar!!

Sopo a casa l'abuelita. Podria explicar moltes coses d'ella, i de cóm em vaig sentir l'estona que vaig estar amb ella. De sobte em vaig recordar que no havia comprat gots ni llimona ni taronja... Cap al badu. En el camí truca l'Andrea, s'aburreix en una festa de gent gran, al final si que vindrà, també vindran la Clara, la Carol i l'Eloi (gent de putíssima mare!), no em surten gaire bé els números, no sé si hi haurà de tot per a tots.

Total, torno a casa de l'abueli per veure les campanades i tal. Vam riure una mica plegats -com m'agrada com riu aquesta dona!- i després de desitjar-li bon any nou, i moltissima salut, cap a casa a acabar de preparar la pre-festeta. El kike truca, l'Andrea també, ja estan venint... Surto a rebre'ls amb la meva americana nova i la bufanda bonica. Ens ajuntem els tres i fem les primeres cerveses a la terrassa. Al cap d'una estona arriba la Net amb la Ba "aqui a baix hi ha molta gent" -Vaig suposar que havia coincidit amb el Karlos i el Víctor- Baixo a obrir.

El Pere, l'Uri, el Jordi, la Gemm i la Diana també hi són! quina sorpresassa!! -I la Net té una ampolla de licor de poma!-. els faig pujar i seguidament el Karlos, l'Irene i el Víctor arriben. També l'Adri i el Fefi una mica més tard. Què bé, què béee!

Els companys sectaris se n'han d'anar. Arriben la Clara i la Carol. Més tard vindrà l'Eloi. Fem malabars amb galetes i crispetes. En una ocasió una galeta toca el sostre i cau a la meva boca... En Jordi ja se n'ha anat, no és màgia!!

El David, la Meri, la Maria i la Rakel vénen a casa, la Meri s'emociona a la meva habitació -Avui m'ha confessat que és del poc que recorda-. Ens n'anem ja. Gràcia allà anem!

El viatge cap allí se'm va fer molt llarg, crec que vam fer més volta del necessari... guau, l'Andrea corre molt, però el Víctor més!

Vaig parlar amb el Karlos. Despedides emotives i cap a casa. A les 6:16 arribem a casa després d'un camí de penúries i pors.

Més tard dormirem... Més tard.

Vull recordar especialment l'Albert, que no va poder venir... i de bén segur que s'ho hagués passat molt bé.

Pont era pont

2006-10-15T14:22:00.000Z

Quatre meravellosos (pfuu!) dies he gaudit, l'alcohol ha estat racionalitzat, he pogut veure molta gent diferent dels diversos cercles que tinc, he rebut bones notícies, dolentes, i també n'he donat de bones i dolentes. He gaudit en excés i he estat summament putejat. Però el resum és que ha estat guai.

Explico ara un fet que està succeïnt a casa, em sembla bastant bonic... i diu molt dels meus pares (encara que em facin fer deures o em tinguin reclòs a casa a vegades).

L'altre dia la meva mare tornava de la feina a corre cuita quan va sentir un home dir el seu nom. Ella es va girar, era al davant del meu cole, el lloc on es van conèixer quan tenien la meva edat, però ara feia deu anys que no es veien. Curiós. Amb mon pare van muntar una trobada per avui, van trucar la resta d'amics (amb qui encara si que es veuen molt), per concertar la cita amb l'excusa de "us hem de donar una gran sorpresa". Els amics s'imaginaven desde embarassos, ascensos de treball i fins a canvis inmobiliaris, coses que fins a cert punt a ells tant els hi fa... i PUM, la sorpresa ha estat tremenda. He arribat a casa i un home m'ha donat la mà, els altres ja els conec, i d'ell n'havia sentit molt (mooolt) a parlar desde que era petit. Tots eren molt contents... i després ha arribat un altre dels amics, el darrer, i que el meu pare pensava que era a qui més il·lusió li faria, ja que eren mooolt amics... i feia prop de 15 anys que no s¡havien vist. Just veure'l, la reacció ha estat tremenda, ah cridat i ha corregut a abraçar-lo, gairebé no s'ho creia.

Crec que és molt bonic que als 47 anys es mantinguin aquells lligams fets a l'adolescència, que tots ells segueixin lluitant per tirar endavant, que es recolzin els uns als altres i tal, i a vegades passen coses com aquesta. Aquests detalls i molts altres són els que em fan pensar que no és necessari caure en la rutina, que sempre te'n pots salvar (les històries d'aquest home són impressionants...)

Victòria!

2006-10-03T17:53:00.000Z

Avui he guanyat als plors, tal i com va dir la grandiloqüent i encertada Net (wonet per a mi), avui ha estat el segon dia. Prou guai, després de deu minuts de plors, un llàpis de color marró ha dibuixat un quadrat, despertant en l'Arnau una curiositat que mai avans jo havia vist. Flipava mandarines.

Després hi he dibuixat una rodona negra al centre... i més tard dues línies. "Reiocha". Toooma ya!

Més tard he hagut de cambiar-li el volquer. realment fàcil, no entenc els estereotips que diuen que és difícil... El secret està a no mirar el contingut!!! (pesava prou).

I ara que tinc els horaris més o menys fixats, aquí us poso unes petites orientacions del que faré les tardes d'aquest curs:

Dll: dues hores de natació. Possibilitat d'una o dues hores essent professor. El temps dirà.
Dm: dues hores al cole. Recollir la Laia i l'Arnau i jugar amb els/ajudarlos a fer els deures. Entrenament.
Dx: Biblioteca amb la Net. Ja establirem horaris, Wonet!
Dj: Retumba... i potser també Va-toca'm... depèn!
Dv: Kompartir (hi ha lloc nou i mola molt, mooooolt-molt!) i partit de futbol. La nit queda sota interrogant.
Ds: Partit pel matí. Tarda ? Nit ?
Dg: Matí ? Tarda CorObert!

Per fi la rutina és amb mi, i tot sembla anar d'alló més bé, tinc nous "companys de camí"... i mai havia tingut a ningú tan a prop, tan al costat. Les responsabilitats comencen a caure a sobre, sort que utilitzo samarretes grans i vaig agafant-ne bastantes...

Són prou resistents les samarretes o... cediran? El temps dirà, la voluntat és que tot avanci.

Petons, abraçades i tal!

Txurriaku is back

2006-09-27T14:57:00.000Z

Bé, seguiré la història que vaig deixar penjada al Maig... Al fotolog, aquest noi va morir, però aquí mai vaig acabar la història. Aixídoncs, i per voluntat de la Cris... Em va fer il·lusió que recordés el pobre Aku.

Doncs bé, la història estava amb Txurriaku (Aku), Jordi, Ignasi, Carla, Gina i Marina passant la nit als Champs Elysées. Prou bonic.

Els joves es despertarien molt d'hora, amb el pas dels jardiners pel seu lloc d'acampada i els extranys pronunciaments d'aquests francesos. Eren les set del matí quan van sortir del recinte...

L'Ignasi va proposar de menjar en ruta i passar part del dia al Louvre. Al Jordi i la Marina els hi bufava bastant el museu, conseideren una pèrdua de temps i diners l'art, però hi van anar tots.

Visita sense incidències.

L'Ignasi i l'Aku van sortir-ne flipats, la resta també una mica però no tant. Van acordar sopar uns falaffels [mai ningú s'ha preguntat sobre l'erotisme del nom??!!], i després de deixar les motxilles a la consigna de l'estació de trens principals i agafar diners suficients per una nit, van fugir de festa pel barri del Moulin Rouge, i aquella zona tan bohèmia.

El resultat: excel·lent.

[prosseguiré amb la crònica de la festa]...

Avui, Pablo, Eva i Raül s'han maniefstat com a monitors nous.
Ahir l'Arnau (nen a qui faig de cangur), va plorar molt, moltíssim... espero que avui ja no tingui febre... i que el següent dia no ho passi tan malament... Per què sempre ha d'haver-hi un primer dia??!

Mercè 06 vol 3

2006-09-25T19:42:00.000Z

O el que és mateix: Apologia del Front Delinqüent Kor Obert Sants- Ekip Kastanya.

M'he saltat el volum dos perquè... tampoc és excessivament destacable... Potser perquè ja va ser prou excelsa la tarda del dissabte com per a rebentar per la nit.

Donc bé, ahir, diumenge a la nit, Net, Chu i jo ens reunim a Encants (línia 2)... i vé en Marcos tard. Pillem metro, anem a Paral·lel i després a Drassanes. Pere, Maltas i Robert (gràcies per venir, mataronins!). esperem, eeesperem (la Chu se n'ha anat!).

Arriben Ba, Gemm i Uri sota l'excusa de què l'Uri havia vist una noia molt maca, avui les culpes seràn per ell... de tot. Agafo una copa abandonada. Ara ja és a casa!

Anem al Maremagnum després que ens escridassin per fer massa soroll a un concert d'havaneres. "Joder, alguna cosa va malament, als concerts als quals vaig jo normalment, com més crides, més guai ets!". Maremagnum, mengem els entrepans, comença el pirotècnic, anem a comprar gelats... "Mireu, cent metres obstacles!"

Un nen petit estava corrents i saltant una espècie de minitanques (deu centímetres d'alt)... a la darrera, cau, riem molt perquè just tots s'havien girat a mirar-lo. S'aixeca, ens mira, torna a fer el recorregut, i torna a caure a la darrera. Tornem a riure "solo el hombre cae en la misma piedra dos veces, ya desde pequeño". Torna a mirar-nos, i torna a fer el recorregut

A la tercera va la vençuda, i la passa. Aplaudim tots. el nen ens mira traumat i se'n va... fugim.

Ens dirigim a la rambla del raval (prèvia compra de xibeques) i els mataronins se'n van. En Martori s'uneix a l'expedició. Mentre èrem parats, un parell de nois que vaig conèixer dues nits avans em criden altra cop "no riguis tant i folla-te-la"... graciosíssima escena.

Vam arribar al concert de Louise attacque... ens ho havia recomanat el suís, realment molona. Debíem ser els més joves d'allà, l'escena alternativo-hippiesca de la ciutat estava concentrada allí, vint-i- set debia ser l'edat mitjana... bastant graciós... nosaltres fent balls extranys, saltant i cridant, extasiats, en una ocasió, un "morito-cervesa-cold-bier" ens va mirar i se'n va anar, suposant que ja no necessitavem més cervesa.

L'alegria s'apoderava dels nostres moviments, i deu n'hi dó si ens vam moure!!

Sempre ho passo bé, amb aquesta gent... en el fons no són tan malfactors com diuen, malgrat ja tinc dos encàrrecs seus...

La Mercè 2006.vol 1

2006-09-23T08:37:00.000Z

Ahir a les 2:30 vaig començar oficialment el pont. Macarrons perfectes de la mama, amanida d'espinacs amb vinagreta de salsa tàrtara (made i jo). Dentista, lectura de Últimas tardes con Teresa i pseudo-entrevista de treball. Sóc kangur, i ara sé del cert que el món és un mocador... La gran putada del treball és que em coincideix amb Batukada... Íntentare fer algun tejemaneje.

Me'n vaig a la parada de bus, espero, espero, espero... decideixo anar al Kompartir caminant, de camí em trobo "les pekes". Decideixo acompanyar-les una estona i se m'acaba fent tard per anar al Centre. Vaig a casa i em banyo. Sisi, en plan cabró, no-ecologista i tal, em banyo (ahir, no sempre)perquè és una de les coses que més m'agrada fe, ofegar-me en pensaments i aigua calenta.

Bla-bla-bla, i em planto a casa de l'Ape amb una pizza a la motxilla. Fem les pizzes (Karlos, Adri i Alba), guanyo dos partits de ProEvolutionSoccer 6, el primer cop que guanyo algun amic. :D

Vam anar cap al cole, trobar molta més gent (Kike, David, Seli,...), i vam decidir anar a Plaça SantJaume.

Un cop allà, música bastant guai, èxtasi de salts, crits, i tal. Vaig torçar-me el turmell... sembla que es va curar amb quatre salts perquè no vaig notar res més. També vaig Veure Net, Marcos, Jordi i Gerard... graciós sempre veure'ls.

Quan va acabar concert aquí sessió de crits extra al metro direcció Fòrum.
Miau-Miau se ha cagao en el pote colacao.

I un cop allí vaig separar-me del grup per a unir-me a un altre grup que em portaria a anar a casa a l'hora sota crits de "no riguis tant i follate'l". Tope-de-graciós.

Arribo a casa i, al cap de dos minuts arribà el Pau... vaig sortir a rebre'l amb cops de coixí.

I fins aquí la crònica del divendres. Ah si! Vaig seure al bordillo de l'andana del metro... Somni acomplert!

Tornar a començar... altre cop!

2006-09-14T16:38:00.000Z

Sembla mentida, però aquests dies l'alegria segueix al meu costat, la tornada al cole no la aparta. Les classes que he tingut fins ara no eren del tot engrescadores, les tipiquíssimes explicacions "conceptes pfuu per cent, procediments Boohh per cent i actitud sii per cent", encara no he tingut oportunitat d'obrir llibreta i començar a dibuixar... i sembla que els profes no són del tot aborrits, alguns fins i tot són entretinguts.

Les paraules del professor de castellà realment em deixen atònit, vocabulari extensíssim, utilitza la segona persona de cortesía, sempre sembla que se'n vagi del tema, però no ho fa, tot ho sap relacionar amb tot, amplitud de mires gairebé sense límit... quina més impressionant diferència amb la professora de l'any passat.

Paradòjicament, la senyora que no va aconseguir que m'interessés la llengua castellana l'any passat serà l'encarregada d'impartir llengua extrangera a mi i als meus company... Cada cop el meu interès per la llengua anglesa és més baix, i aquest any... descendirà més encara, els exàmens d'aquesta dona sempre han estat de baix nivell.

Aixímateix, els professors de filosofia i català seran els mateixos de l'any passat, m'agrada força. I el de Dibuix artístic també ho serà, amb la diferència que hem cambiat d'aula perquè desde la direcció de l'escola s'ha prioritzat avançar projectes per a l'any que vé a habilitar una aula per als grans perjudicats d'aquestes reformes (els estudiants de batxillerat artístic)... En part és llògic, els beneficiaris (ara per ara) són prop de 200 nens, i els perjudicats no arribem als 25, però no deixa de molestar-me el fet de ser rellevat d'aquella meravellosa aula que era àmplia i lluminosa, tenia un toc cutrillo i anticuat que resultava realment motivador, unes instal·lacions treballades durant bastant anys, molt avantatges, vaja... ara ens haurem de conformar amb una il·luminació molt lluny d'oferir grans possibilitats per a les composicions de clarobscurs, manca d'espai, incomoditats... el fet de saber que sóm la darrera generació que ha vist aquella aula em posa una mica trist... però bé, tant se val.

Després vé el professor d'història, 4 hores setmanals, bastant a sac. I també el d'història de l'art, fonaments del dissny i art i arquitectura; Un noi molt jove que just ha acabat belles arts. Ha fet algunes propostes interessant per a motivar el curs, sembla que ell ho agafa amb il·lusió, i això sempre és bo. Un professor modern, sembla bastant hippiesc... de ben segur que en traiem molt de suc.

I per acabar, religió, que sembla que aquest any està muntat de manera diferent, amb dues opcions reals a escollir: Voluntariat i un seguit de temes a treballar. No és necessari que exposi les raons per les quals he agafat la primera... Però el profe és del meu grup de batukada i hi ha la possibilitat de rebre un titol de voluntari al final del curs. No sé quina utilitat té, però com que ja tenia pensat anar al Kompartir cada divendres (dia que no puc quedar per la tarda), una assignatura solucionada, en principi.

Salut i sort en aquest curs que comença!

(me'n vaig a fer deures de català... i de castellà)

La teva vida en 65'

2006-09-07T10:49:00.000Z

Aquesta tarda he anat al cine. Desde l'estrena d'StarWars episode III que no en trepitjava un.

Aquest cop he hagut s'agafar dos metros (la meva companya de visionat n'ha agafat 4, ha tastat 4 línies diferents!!! jo volia fer-la agafar el metro que la coronés com a reina de la línia... però no ha volgut). Total. Hem anat fins a Renoir Les Corts per a veure aquesta pel·lícula en català. No sé a quins altres cines la feien en castellà, però... ja que la peli passa a Barcelona, la directora és catalana i molts dels actors també, he preferit enganyar l'Andrea i visionar la pel·lícula allí, la única sala on la reproduien en català.

Hem entrat deu minuts avans que comencés la sessió i la sala era buida. He decidit cridar i rodar pel terra... potser mai més en tinc oportunitat!! ha anat arribant gent, però crec que no erem més de vint mirant la pel·lícula.

És un llargmetratge interessant. Desde el punt de vista d'imatge (si, després d'haver estudiat una mica de fotografia i de video... un mira les pelis d'una altra manera) és molt impactant, el joc de plans és extraordinari, cambiant continuament el centre d'atenció (la mirada de l'espectador es fixa inconscientment en la part enfocada de la imatge). Gràcies a això i a que els plans mai són fixos (la càmera es mou, és inestable, una mica com la respiració, el moviment dels actors...) la pel·lícula és realment fugaç, és veloç, amb certs moments de calma. Realment m'ha agradat. No comentaré el guió, que trobo que és brillant, tan ple de curioses coincidències, perquè desitjo realment que la vegeu.

Feia molt de temps que volia veure la peli en qüestió, i m'ha agradat veure-la i poder comentar després cosetes d'ella... realment no pots sortir de la sala/apagar la pantalla sense comentar-ho.

Gaudiu-la.

Picadura d'una rajada

2006-09-04T12:04:00.000Z

Estic de lute.
Un dels freaks televisius més cèlebres internacionalment ha mort durant la grabació d'un dels seus programes amb animals.

Si, Steve Irwin, el caçador de cocodrils, ha mort per la picada d'una rajada prop del cor. El fibló de l'animal aquàtic ha penetrat prop del cor, i la mort ha estat gairebé instantània.

Realment em dol, 44 anys, molta vida, experiència, una filla, una dona i milions d'animals que han passat per les seves mans i que, imagino, se le'stimaven com ens l'estimem els que el mirem a la tele.

Amb una mica de sort haurà anat al cel dels animals.

Boooooohhh

2006-09-03T09:33:00.000Z

Em connecto el MP3 un cop entrat a Verdaguer (tenir bona companyia mentre dibuixo i em faig un entrepà és una bona experiència), total que em dirigeixo cap a Sants, a pillar un tren de tres hores fins a Lleida.

Un cop a Sants vé en Maltas, que acostuma a anar al primer vagó del tren per arribar avans als llocs (malalt!!!), després en Justo, que dos dies avans havia tingut un germanet (entraanyable!!!), i després la Ba, amb cara de pomes agres...

-Ba, per què fas cara de mala òstia?
Es copeja la cara amb sengles mans... però ni amb les dues mans pot tapar les galtasses que té... la Ba és amor... i violència.

Total, pillem el tren amb algun percance (merda, dooos euros perduts!), i al cap de tres hores i parides diverses (jo vull casar-me amb una vaca) arribem a Lleida. Tot sembla civilitzat, l'Anne ens recull, tot és sorpresa per a mi, observo el canvi d'un semàfor per veure si vé algun home molt ràpid a cambiar l'espelma de lloc, no és així, va amb electricitat, o això sembla... quin derroche de tecnologia, tu.

Fem videos molt-moooolt còmics amb els peluixos de l'Anne, seran al Youtube algun dia, en Maltas entra en trance amb música màkina i un goofey que fa tombarelles, preparem el llit de la Ba i meu:

Quants coroberts fan falta per preoparar un llit?
Si hi és en Dani quatre; si ell no hi és, només un.

Decidim que ja és hora d'anar a buscar l'Ari.

-Hola són l'anne, que baixo l'ari. -(I love present del subjuntiu de Lleidetà). Esperem una estoneta. L'ari apareix, diu Boh a l'Anne i Boooh a un grup de gent, torna a mirar l'Anne, pensa molt ràpid, es torna a girar i ens reconeix, l'Ari flipa molt, flipa durant mitja hora o més.

Anem a sopar a un chino, que bé vaig sopar, tu.
-Perdoni, passi'm les patates.
-I a mi el pà, gràcies.
JOJOJOJOJOJO... per què vam decidir embrutar tant com fós possible?

-Nos invita a unos chupitos?
-sisi, clalo. Licol chino, es como selvesa.
Alba: -Picaaaa, cremaaaaaaaaaaa.

JOJOJOJO!!!

Red Bull es huevo de torooooooooo!!
Bueno, i la nit ha estat tremenda. Si no morim aquesta nit no morim mai. (ojojojojojojO!!!)

I bueno, algun percance amb els rotuladors, vaig veure l'Ave (i casi tocar-lo, però arribavem tard). I eso.

Que corobert és alegria, tu... encara que potser aquesta nit ha estat més de...fetge obert?

2006-08-30T10:51:00.000Z

Alguns gags sobre lleida

2006-08-29T22:02:00.000Z

A continuació transcriuré alguns gags sobre lleida, la nostra estimada veïna. Entrada en honor al Pere i l'Anne.

*Si veus un lleidatà que porta un martell, de què treballa?
És anestessista.

*Els lleidatans són tan, taaan garrepes, que per tant estalviar, estalvien la vocal neutra i tot.

*A Lleida durant la Guerra civil, no hi tenien alarmes antiaèries, ja hi havia en Maine roncant.

*A Lleida, enlloc de Gas Natural utilitzen les flatulències dels ases de cada família.

*Lleida és el municipi català amb l'índex de descobriments més alt; cada dia s'hi descobreix una cosa com a mínim: El Sol surt per l'Est.

*Va un lleidatà i agafa el metro.

*A Lleida els nens, a falta de mar [toooma yaa!!] encara venen amb cigonya.

*Saben quina és l'única carrera universitària de la Universitat de Lleida? [Gràcies a això l'Anne vé a Bcn] Enginyeria agrònoma.

*Saben per què l'Ave passarà per Lleida? Per no discriminar els països menys desenvolupats.

*Saben en què s'assemblen l'Ave i la màquina del temps? 1: encara no els he vist. 2: comuniquen Lleida i el Present.

Sé que no són "hillarious" ni res per l'estil, però ens fa gracia passar les estones fent xorradetes.

Velocitats

2006-08-25T21:40:00.000Z

Aquest matí he anat d'hora a comprar el pa. Al davant de casa hi havia una furgo blanca, quan he tornat de comprar el pa (moooooooolt calent) hi havia una noia acabant d'aparcar el seu twingo verd... les coses canvien, a vegades molt ràpid.

Després he anat cap a l'Estació de Sants, hi havia quedat amb la María i l'Eva. 30 minuts... només hi era l'Eva, hem xerrat una miqueta... com m'agrada que rigui per tonteries... i que plori.

Total, ha arribat la María, he desconnectat una miqueta, per què amagar-ho... quan les noies parlen de les seves parelles/no parelles o cosetes seves m'agrada mirar fora. M'encanta la fauna gris dels voltants de la vía del tren, els "platas" com es diu a l'argot, desde "blockbusters" fins a "t-ups"... quines ganes de tornar a agafar una llauna, si no fós per la pasta i els pares... la por a decebre'ls és el que molts cops em frena, la cara de la mare quan van haver de recollir-me de comissaria fa ara un any encara em persegueix.

Quan arribem a Llinars del vallès torno a connectar, la Biby mai avans havia vingut a Llinars en tren... li expliquem alguna historieta de Llinars, costums i tal. Quan arribem a la casa l'Óscar surt a la finestra:
-Ssshht! estem fent classe! Què guaai!
M'arrenca un somriure, mola en excés que sigui tan apassionat, tan alegre.

Per cert, després baixen tots, saludem la Nur, l'Óscar, el Marc, Lara, Anamari, i conec en Silvera, Gerard... gent que té bona pinta, ja els seguiré coneixent, tot és qüestió de coincidir a Pasqua.

Després he fet el viatge de tornada amb l'Eva, compartint el silenci de la lectura, i no podent-lo aguantar, comentant alguna frase "la puerta estará siempre abierta, a excepción, claro está, de cuando esté cerrada". I més cosetes. Baixo a passeig de Gràcia amb Aragó, i cerco el carrer Ali Bei per mirar alguna tenda de còmics, i tal. Fent temps per la quedada, he passat per Freaks (si algú m'ha de comprar alguna cosa... que sigui un llibre d'aqui), Norma comics (el poster allargat de trainspotting al pis de cinema és genial "choose life") i per la mtn shop and gallery... galeria d'armes, desde luego... no m'he resistit a un rotulador... preciós, d'aquells bruts, que embruten. 2,5 euro.

He tornat a casa en metro, tocant un baix que m'agradaria tenir, donant greus a cançons dels Red Hot (Flea és Déu) Rosana, Marea, Queen i Silvio (el darrer m'ha fet cantar en veu alta... y después...).

He arribat a casa tard, la mare no s'ha queixat, el Barça perdia... Les coses cambien ràpid.

2006-08-23T10:44:00.000Z

Mikonos

2006-08-17T09:31:00.000Z

Soc de vacances.

Estic gaudint un viatge a Grecia, no m'apasionava gens la idea de viatjar sol amb els meus pares, el Pau ja se n'havia anat de Barcelona (amb la broma...deu fer prop de vint dies que no el veig, tot un record). A part de que era un viatge que a ells els hi feia molta illusio fer, el romantic que tenen les postes de sol, les habitacions de matrimoni... amb un llit fegit. Tot un cumol de coses que em feien sentir que aquest no era un viatge per a mi, que jo podria ser una carrega (dins de la mesura en que un fill pot ser-ho).

No ha estat ni de bon troc com m'imaginava. M'ho he passat be, vivint encara del record dels Camps de Treball, l'anyoranca als companys amb qui tant vaig compartir em venia de nou... Tenint en compte que a l'unica persona a qui havia anyorat anteriorment havia estat una novieta. De tota manera, els pares m'han portat bastant be, sabent que, sent com soc, que m'agrada la soledat i que tenia moltes cosetes a llegir (acabar el cavaller de l'armadura rovellada, un llibre d'StarWars i el Quixot), material per pintar, la camera de fotos (que no deixa de ser una joguineta per a grans). Total, que els momentets d'espera no han estat gens pesats, encara el contrari, he gaudiut felicment la lectura i les meves escapadetes (davant de crits dels meus progenitors de "vigila dani!!" o "que't vols trencar l'altra ma ara?") a fotografiar llocs inedits.

M'estic fent un embolic, tossent com un condenat i em comenca a fer mal l'ungla amb que teclejo (doncs porto hora i mija entre mails, fotolog, blogs... teclejant). Fins dilluns!

2006-08-05T18:13:00.000Z

Para no verte tanto, para no verte siempre...en todos los segundos, en todas las visiones.

Ojalá que no pueda tocarte ni en canciones...

2006-08-04T10:47:00.000Z

Lo bello es consecuencia de lo correcto.

Senzillesa màxima... m'encanta.

Per què?

2006-08-03T11:37:00.000Z

Per què he estat 9 dies lluny de "casa"? Per què no m'he anyorat en absolut del meu llit i les meves comoditats? Què m'ha fet embarcar-me en aquesta aventura sectària... que cada cop té un final més llunyà? Què ha dit al meu cor que passi nits envoltat de gent tant pudent com jo? Què m'ha fet destrossar-me la mà de guix mentre buidava una puta golfa? Què ha fet que passi una nit al ras enganxat a una noia pirata que es pensava que no em veuria i a l'amic que fa possible l'aventura esmenada avans? Què converteix un "bduaaaghh" en un "WIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!"? Què fa que quan els llums es tanquin s'escoltin cops que fan "plec-plec-plec..."? Què fa que m'adormi cinc minuts al llit i em llevi amb una desconeguda tocant-me el nas i la panxa pintada? Què fa que escolti cançons mentre camino? Que fa que em faci mal l'esquena si us tinc lluny? Què fa que s'encadeni una sèrie de gags recèn fets... vers els lleidetans (i siguin tan graciosos)? Què fa que prop de quaranta persones llegeixin el mateix llibre alhora... i cadascú obtingui diferents resultats? Què fa que escrigui prop de 60 maneres diferents de fer l'amor? Què fa que en 5 segons caiguin diferentes persones vestides a una piscina petitíssima? Què fa que obrir un camí per les muntanyes sigui tan dibertit? Què fa que després d'ortigar tot el cos d'un home de prop de dos metres no hi hagi represàlies? Què fa que quan sembla que la tempesta ha parat... pedregui sobre els caps de prop de 30 persones? Què fa que una nena petita amb un àura de màgia i felicitat sigui ensenyada a fer la croqueta pel pati de casa seva? Què fa que a falta de mascota... Alba? Què fa que el grup es mantingui... i tinguem nous animadors? Què fa que el treball obri les ànimes? Què crea aquest companyerisme? Què fa que totes aquestes preguntes tinguin una sola resposta per a molts dels que hi eren... i no per mi? Què fa que tots cerquin tan en dins? Què fa que s'emocionin alguns quan es despedeixen? Què fa que algú necessiti classes de sensibilitat? Cóm pot ser que tot un poble esperi ansiosament alló que a diversos indrets arreu de Catalunya també s'espera? Què fa que aquell estel vermell simbolitzi la llibertat dels nostres esperits? Què fa que aquelles quafre franjes vermelles ens uneixin als 38?

Camps de Treball 2006. Castellar de n'hug. Gràcies a tots i a totes.

Normal...perfecte

2006-07-16T13:15:00.000Z

L'altre dia xerrava jo amb una amiga, estic entestat sempre amb no utilitzar la paraula "normal", i ella la usa constantment. Parlant, parlant va brollar de la meva boca la paraula "perfecte".

I va ser un d'aquells cops en què en mig segon se't omplen quatre llibres i vint pàgines plenes d'esquemes dins el cap, en què reps una il·luminació, en què trobes la "veritat" (també podem afegir-la al cúmol de paraules dubtoses).

Li vaig exposar la idea breument, i ahir la vaig exposar a tres amics més, que sembla ser que no ho entenien (o no em volien donar la raó).

La idea és que les paraules "normal" i "perfecte" són gairebé equivalents, que no hi ha cànons que marquin la normalitat. I que jo interpreto que quan alguna cosa és "perfecta" entra dins la normalitat, és el que s'espera, alguna cosa totalment normal és equivalent a perfecta.

Així doncs... és realment bo ser "normal", és sempre bo alló "perfecte"?
A la conversa amb l'amiga vaig establir un antònim a la "normalitat", que per no dir-li "anormalitat", vaig decidir denominar "freakisme", i és que gairebé tots tenim molt de freak, hi ha poca gent "normal"...jo només conec una persona normal, algú que no destaca enlloc. No destacar enlloc és ser un avorrit?

La reflexió és oberta, i ella s'entesta en no ser "freak", però va al cinema a l'aire lliure dos cops per setmana.

Tempesta estival

2006-07-14T20:02:00.000Z

Actualitzo el blog per suplir la meva addicció internetaire. Sembla que el fotolog no funciona, i també sembla que tinc ganes de dir alguna cosa.

Primer hi va la foto

Bé, aquesta foto la he fet aquesta tarda, al parc anònim del davant de la platja... al costat de "ciutadella/vila olímpica. Total, que hi era jo amb l'Andrea i he vist una coseta així... i apa, foto. És evident que la he contrastat molt més del que estava i hi he tret una mica de llum, però esque sinó quedava molt gris.

Cal fer esmena a que ha plogut, i a que ens han picat els mosquits. Els edificis que cubreixen la costa són preciosos.

Faig-me amant de l'arquitectura dels sengles vint i vint-i-ú!

Ara que dic "ú", recordo que molt possiblement la setmana que vé, al casal d'estiu, tingui un paper teatral (jo, negat a la interpretació desde el mateix dia del meu naixement), faré de dolent, i per les quatre pinzellades que ens n'ha fet el Carles... no serà fàcil, sabent que el públic serà exigent i que el llistó és alt.

Cosetes de l'amistat

2006-07-09T08:50:00.000Z

Despues de un tiempo uno aprende de la sutíl diferencia entre sostener una mano y encadenar el alma, y uno aprende que el amor no significa recostarse y una compañía no significa seguridad uno empieza a aprender.

Que los besos no son contratos ni los regalos promesas y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos y aprende que realmente puede aguantar... que realmente es fuerte... que realmente vale. aprende que cada uno debe plantar su propio jardín y decorar su propia alma en lugar de esperar a que alguien le traiga flores.

Con el tiempo aprendes que estar con alguien porque te ofrece un buen futuro significa que tarde o temprano querrás volver a tu pasado.

Y comprendes que sólo quien es capaz de amarte con tus defectos sin pretender cambiarte.. puede brindarte toda la felicidad que deseas... Te das cuenta de que si estás sólo al lado de esa persona por acompañar tu soledad irremediablemente no querrás volver a verla.

Con el tiempo aprendes que los verdaderos amigos son contados y que el que no lucha por ellos tarde o temprano se verá rodeado sólo de falsas amistades.

Si has herido a un amigo duramente probablemente la amistad jamás volverá a ser igual. Aprendes que disculpar cualquiera lo hace pero perdonar es solo de almas grandes...

Cada experiencia vivida con cada persona es irrepetible. Con el tiempo aprendes a construir todos tus caminos en el hoy porque el terreno del mañana es demasiado incierto para hacer planes.

Y despues de un tiempo uno aprende que sí es demasiado. hasta el calor del sol quema. Comprenderás que apresurar las cosas o forzarlas a que pasen ocasionará que al final no sean como esperabas. Te das cuenta que en realidad lo mejor no era el futuro sinó el momento que estabas viviendo justo en ese instante.

Con el tiempo veras que aunque seas feliz con los que están a tu lado añorarás terriblemente a los que ayer estaban contigo y ahora se han marchado...

Pero desafortunadamente sólo se aprende con el tiempo.

Aquest text l'he trobat a http://www.fotolog.com/suc_de_taronja, m'ha portat a la reflexió i us el transmeto.

243

2006-06-29T19:38:00.000Z

demà compliré 243 fotos al meu fotolog.

Això és equivalent a un porrazo de temps. Vaig inaugurar-lo el 12 de Novembre de 2004, fa molt temps, vaja, i havia de servir com a plataforma per a fer la meva firma de grafiter més coneguda, per mostrar les "obres" que anés fent, i tenir un arxiu, veure la meva evolució.

El meu fotolog, de nom "nocet24", la meva firma de grafiter, va ser inaugurat amb una foto de la meva esquena a Llinars, una foto que em va fer la Marta. La primera entrada va ser dedicada a ella, i es basava en una "sukillada", ja que deia que era jo després de fer una firmeta, cosa que no havia fet.

A dia d'avui, el fotolog té molt poc de grafiter, una miqueta més d'arquitectura, fotografia, amor al color, fotoshop i un xic d'humor.

M'agrada molt, el fotolog. No sé si és una malaltia, o què és ql que m'impulsa a actualitzar-lo cada dia, però m'agrada en excés fer-ho, i veure que casi cada dia s'omple el guestbook (no com aquí, que està més buit que la nit).

apa, salut!

www.fotolog.com/nocet24 gaudiu-lo.

Un quadre en blanc.

2006-06-24T16:44:00.000Z

M'agradaria tenir diners i comprar un llenç de 1x1 metres.

M'agradaria cubrir-lo de pintura acrílica verda, amb algun toc blanquinós i d'altres amb tocs blaus, m'agradaria crear una textura informe, relativament descuidada, haver-ho fet amb una brotxa molt gran, sense cuidar si hi ha massa, o massa posa pintura.

M'agradaria deixar-lo al terra de la meva habitació, i avans que s'hagués assecat, entrar-hi, llençar-me desde dalt del llit i caure-hi de bomba, esquitxar una miqueta les parets i endinsar-me en un món de pintura verda.
En aquest món el terra sempre seria herba alta, però et deixa passar, s'aparta i no oposa resistència casi, et va fent les cames fortes, i quan arribes al límit d'aquest món, ja tens les cames prou fortes com per fotre una bona patada a la paret, i entrar altra cop a la meva habitació.

Aleshores el llenç torna a estar en blanc.

M'agradaria tenir un cub de 5 litres de pintura plàstica blava. I un d'un litre de blanca. si els tingués, els buidaria violentament i d'un cop sec a sobre del llenç, potser tacaria massa l'habitació, però m'escaparia altra cop pel quadre, i com que la mare no busseja tant bé com jo, no em cauria cap bronca, bussejaria per la pintura d'aquest altre mon oceànic, em creuaria peixets de colors càlids, i un tauró em perseguiria, però bussejo molt bé, jo.
Algun dia hauria d'agafar aire, sempre va bé un descans, aleshores sortiria a la superfície i entraria a la meva habitació per la finestra.

El llenç seria blanc altre cop.

Aleshores hi tiraria pigment groc, sense aglutinant, nomñes la pols de color, m'hi aseuria, i la làmpada de l'Ikea esdevindria un sol just i asfixiant, i les parets la infinitat del desert seríen. Caminaria molt, caminar per la sorra enforteix els turmells, m'ho va dir el traumatòleg.
Aixi que aniria caminant per la immensitat daurada que suposa un desert, però algun dia cauria per un forat de sorres movedisses, que anirien a parar, com si fóssin un embut, a la làmpada de l'Ikea. cauria de peus sobre el llenç, blanc immaculat, protegit sempre.

Estaria molt cansat i només pensaria en dormir, però el meu llit sempre té coses a sobre, una t'elles serien els carbonets que vaig eretar del meu avi, aixi que començaria a pintar de negre el llenç, seguiria, seguiria i pintaria tota la habitació, acabaria per no conèixer els límits d'aquesta, i quan ja estés acostumat a la foscor, veuría molts punts de llum al sostre. Veient-ho tot tant negre, faria un salt, i no cauria mai més al terra.
I m'endinsaria en la meva recerca d'estrelles personal. I quan les tingués totes, les faria girar, sonarien The strokes i la meva habitació apareixeria per darrera vegada.

Dani. un xic de surrealisme mai vé malament.

Tempestes d'estiu

2006-06-15T20:52:00.000Z

Aquesta tarda hi ha hagut la primera tempesta d'estiu. No estic parlant metafòricament, ni molt menys, ha plogut aigüeta.
Era jo prenent alguna cosa (una Estrella i un Cacaolat) amb la Míriam i han començat a caure algunes gotes d'aquelles grosses-grosses. Han caigut, ella no ho ha vist, em penso, només veiem els llampecs, preciosos. Al cap d'una estona jo ja pensava que no plouria, i si que ho ha fet, ha anat de menys a més, com ho acostumen a fer. Són meravelles.

Recordo que l'any passat la primera va ser per aquestes èpoques, anava amb un parell d'amics per Passeig de Gràcia i va començar. La gent no sabia on posar-se, corría, vam mirar-nos. vam començar a córrer avall, direcció Carrer Tallers, anavem desperdigats, creant el Caos. Se'm va acudir cridar. Vaig cridar "aaaaaaaaaaighht" el apocalipsisss!!! moriremos toooooooooosss!!!". Va ser un gran moment, anavem rient i repetint la frase, amb alguns afegits, més apocalíptics encara.
Vaig sentir un "Es culpa de Buush!!".

Recordo també l'any passat, en una de les meves fugides pre-pillada, en què sortia de casa armat amb enganxines, rotuladors i llaunes d'aerosol, la bicicleta i ganes de fer tonteries. Em perdia per carrerons, buscava murs per a mi, admirava els ja pintats. M'encantava fer-ho. I un dia també em va enganxar la pluja estival, les gotes grosses a la gorra, les ulleres rebien de tant en tant una gota (pel tema de la velocitat), i vaig acabar a Tallers.
Em va agradar. Vaig enamorar-me de la seva immundícia, vaig estimar la cultura sub-urbana que és present allà. I era jo sol a Tallers. Reixes abaixades (amb conseqüents pintades descobertes), tella moll, sostre pesat i un mar de pensaments lluny. Era un dels meus primers "nirvana's".

Properes edicions? Qui sap.

Dani a ajmacor Immaculada. Any 1

2006-06-13T15:17:00.000Z

Aquest ha estat el meu primer any com a cor obert. Vaig entrar il·lusionat, sense gaire idea de cóm aniria la cosa, amb dos guardaespatlles, el Sergi i l'Edu.

Van venir els de Badalona a dormir al cole, i va ser molt bo, vaig conèixer la cris i lasela, i vam fer molt bones molles.

Tinc la sensació que vaig integrar-me bé al grup, que hi havia un bon rotllo general favorable... Ens agradava, i ni tan sols vam plantejar-nos la possibilitat de deixar el grup. Vam seguir a l'associació i va arribar la primera sortida de grup, hi vam anar els 3 nois i moltes noies. No hi havia representació dels grans, però bueno, va anar força bé, vam estar amb molta confiança, la natura, el fred... a més, s'acostava el meu cumpleanys i la Marta va fer-me un parell de regals molt significatius.

Vam anar a una sortida amb gent de tota Catalunya i en Lomba i en Samo van fer-nos al Sergi i a mi d'introductors, ens van anar presentant gent... i el futbol va fer la resta. Partit per aquí concurs de punteria per allà, les activitats van ser guais i vaig coneixer força gent, els primers contactes amb gent que aniria veient al llarg de l'any... i gent que no tornaria a veure més (de moment).

Va venir el Nadal, i després la recollida d'ampolles a Mataró. Allà hi vaig anar com a batukaire, però vaig tenir la sort de coincidir amb en Pepan i el Toni, vam parlar una miqueta, el tema sectari començava a interessar-me, germans maristes per allà (no ho he sabut fins a Pàskua, que són germans maristes). En diverses ocasions la meva faceta de Batukaire i la de CorObert s'han creuat, m'agrada.

Al segon trimestre va venir el Jordi, el grup va anar prenent forma (d'estrella?), i vam fer una escapada a Llinars, erem el Jordi, l'Uri i jo... i 8 noies, tot un goig. Vam veure una pel·lícula molt maca, amb un rerefons moral que, essent 4 gats com érem (11), vam poder explotar, i també vam pintar mooooolt. Una bona experiència.

Vam anar fent reunions, reunions... PUUAMM!! Paskua. llegiu les cròniques del que va passar a Pàskua.

Després he anat quedant amb la gent d'allà; que si sant jordi a sabadell amb els d'allà i el Pere, que si trobada amb els freaks... moltes coses.

I finalment, una sortida d'associació que em va descobrir molts petits tresors, desde algun monitor guai fins a dos o tres grumets malignes, passant per alguna maoberta que no dorm per la nit, algun cor1 freak que es passa la nit amb la nintendo DS... moltes coses.

En fí, un cúmul d'experiències (semi-religioses) i de gent coneguda i més. en faré una llista:

carla, maria, tere, ana, meriweder, marta, uri, noe, miriam, jordi, martaA, gemma, marc, lomba, laura, anna, anama, biby, clara, nuria, eric, peró, marc, maltas, gerard, marcos, jordi, uri, pere, alba, gemma, mercedes, meri, judith, marc, marc, esther, carles, david, miki, albert, jordi, irina, lorena, maite, clara, JM, xavi, edu, andrea, raül, aida, seba, toni, josu, pepan, cris, toni, cristina, gisel·la, pablo, ignasi, manel, valerià, lara, i molts més que, malgrat recosradr la seva cara, no puc recordar el seu nom (d'aqest grup són molts grumets i algun ullobert, també coroberts de sants i sabadell).

Moltes gràcies a tots ells.

Estiuet

2006-06-09T08:20:00.000Z

Estic de vacances.

Queden dues hores i mitja per a que reculli les notes i m'espero un parell de suspensos. Pot ser que n'hi hagi més, tinc l'objectiu de recuperar el que sigui que hagi de recuperar, quin remei, a continuació us explicaré el que tinc previst fer aquest estiu, i no hi ha gaire temps lliure...

Després de les recuperacions aniré a París amb els de l'escola, pot ser molt guai, em fa il·lusió anar a la ciutat de la llum (que no la que mai dorm), veure la Torre Eiffel i visitar el Louvre, etc. Aniré amb els amics "de sempre", aquells amb qui a primer d'ESO anava els divendres a la tarda a fer calimotxo, clara i un porro per 10, aquells que en el seu moment erem considerats la gent guai del curs... sense cap altre motiu que perquè "ens drogàvem"... èrem jovenets, inexperts i inmadurs, jo ho feia per probar, ara sóm aquí, amb la consciència que el fumar no mola tant com la cerveseta... i amb un índex d'alcoholisme juvenil notable entre les nostres files. Sembla ser que allà no hi podrem beure, però estic segur que sense drogues ens farem més forts... i quan tornem a tenir llaunes a les nostres mans brindarem per la nostra amistat. A més, sembla ser que ens dividirem una mica més, l'Enric deixarà l'escola, l'Adri també, i el karlos contempla la possibilitat de repetir curs.
Ens plantariem a segon el Víctor, l'Albert i jo, a una classe diferent cadascú, sembla ser que destinats a l'escissió. Espero que Santa marina hi posi remei, i que la mare de Déu de la diversió i la fraternitat ens mantingui units.

Després em penso que aniré a fer un paell de setmanes com a monitor de críos, al gòtic. Amb la gent del Kompartir, m'imagino que el Kike i l'Anna m'acompanyaran, i això ho farà menys dur. Espero aprendre'n molt, n0'hi haurà cròniques.
I les dues setmanes següents intentaré estar al casal d'estiu de l'escola, de voluntari també com a monitor. Em penso que aquesta activitat serà menys dura, però també menys agraïda, em motiva l'aspecte que farem alguna excursioneta a Llinars (font de diversió... i de boda), i que hi haurà la possibilitat de bany a la piscina del cole cada dia.

La setmana següent piraré a fer uns Camps de Treball, no sé ben bé on, però serà amb Cor Obert, sempre m'ho passo bé, segur que hi ha l'ambient que tant m'agrada, i tindré la possibilitat d'estar una miqueta alunyat de casa.

Inmediatament després dels CdT anirñe jo amb els meus pares a Grècia. després d'haver anat l'any passat a NY, la cosa sembla que s'afluixa, hi haurà la gran baixa del Pau, la qual cosa em sitúa com a fill únic... i no m'agrada gaire. Però vaja, m'ho plantejo com a una bona oportunitat de millorar les meves dots com a fotògraf.

Després no sé què faré, tinc l'esperança que algun amic m'acollirà un cap de setmana a casa seva i muntarem unes bones festes, o que anirem d'excursió amb el grup de Batukada.

Fins aquí escric avui, potser comento les notes demà... o més tard, no ho sé. Petons i abraçades.

2006-06-06T16:49:00.000Z

Avui he acabat els exàmens. Espero no haver de fer cap recuperació, i poder pujar nota a Dibuix tècnic, Imatge... i potser Tècniques d'Expressió.

He arribat a casa avans que ningú, ja que l'exàmen de català era molt fàcil i he porat ràpid. Mentre s'encenia l'ordinador he posat la caixa i hi havia un programa-jutjat:

Una senyora havia "demandat" al seu marit per gastar-se els calers (reservats per a les vacances) en una televisió.

El nivell cultural dels dos m'ha semblat més baix que el meu, es veu que treballaven com a vigilants. L'home s'havia comprat la tele, gran i de plasma (2000 euros), segons un impuls, sense pensar-hi, per a veure el mundial i convidar els amigotes i amb l'excusa que "una tele dura para toda la vida" (si, y la que tenieu què? la dona diu que es veu perfectament!!), i diu que poden anar de vacances a Alacant, a casa dels seus germans o a andalusía, a una casa dels pares d'ell. Ella s'hi nega, vol anar a Lanzarote.

Es conclou donant la raó a l'home per part del jurat i a la dona per part de la jutgessa.

La dona fa declaracions dient que si l'home no torna la TV, se'n van tots dos per la finestra. Venint d'uan dona em crec lo de la tele, però no crec que pugui amb l'home.

Ara vé el "suc" que alguns dirien. I és que jo veig que la dona intenta tirar a l'home, ell reacciona violentament i l'estomaca. Aleshores ella el denúncia... i es queda amb la tele, el fill i la casa.

Dani per una espanya menys televisiva... la gent no sap parlar entre ells, que es necessita un moderador disfressat?

(avui un article mínimament crític, en honor als bloggers sectaris...Pau, Javi, Jordi, Raül...)

Somniem

2006-06-04T19:58:00.000Z

Avui s'ha apartat temporalment un dels grans.

Fa 4 mesos que conec al Jordi, en ma vida l'havia vist, i sempre que em parlaven d'ell l'associava al Jordi Velázquez (un altre de molt gran), no sé ben bé per què.

Té més de 30 anys, l'he vist un cop a la setmana, potser més, pel tema de Pàskua i de sortides vàries amb la secta. La qüestió és que ell sempre m'ha fet somriure, ell sempre m'ha fet pensar, ell sempre sap posar arguments a alló que diu, a ell li agrada viatjar, té el punt de frikesa que tant m'agrada dels meus amics, és un tio llegit, ha estudiat molt i sembla que li agrada fer-ho.
Sempre sembla que aprèn, i alhora sempre ensenya. Sempre té alguna cita bíblica a dir, i acostumen a ser cosetes que m'agraden... és la Bíblia, si... però té coses que m'agraden. Sempre té alguna sorpresa guardada, o no guardada.

Fa cosa d'una setmana vaig començar a fer-li un fotoshoppeig, és d'una foto que vaig trobar de la trobada d'associació (secta), em va agradar, la vaig trobar mega-representativa... i no sé. Ara la tindreu per aquí.

Pel msn m'estan dient que estic raro, que estic carent d'energia... no crec que sigui per falta de son.

Desitjo que et vagi genial, Jordi, ho mereixes... Fins després!

(no m'atreveixo a dir adéu... fa uns dies he descobert que no m'agrada dir adéu, que hi ha formes molt més guais i agradables de despedir-se... i més si no és per sempre).

2006-06-03T13:47:00.000Z

I al cap d'uns dies, que al món amb extrany amb distàncies fàcils de Txurriaku, Txurriaku i els seus amics es van reunir sota l'arc del triomf.

Hi va haver intercanvi de petons, pseudo abraçades (perquè amb els motxilots que duien és físicament impossible abraçar), van intercanviar les experiències, els viatges que havien tingut i tota la pesca i després van dirigir-se a buscar un lloc mínimament interessant on passar la nit.

Al final van a petar als Champs Elisées, s'hi colen quan ja és tancat i hi passen la nit a tres tendes de campanya separades.

El concert d'ahir

2006-05-31T15:43:00.000Z

Tot semblava indicar que el concert d'ahir seria explosiu, genial, meravellós i molt excitant. Anar-hi amb el Jordi m'omplia d'orgull, ell que m'ha estat acompanyant tot aquest curs al costat a les classes més aborrides (castellà i anglès), a part de català i filosofia.

Bé, hi anavem amb la Lluna, la Carla i el Robert, també, però a mi em feia especial gràcia anar-hio amb el Jordi, desde febrer que especulàvem sobre tonteries, burrades i malalteses relacionades amb els "chilies".

A una setmana del concert vam començar tots dos (cadascun per la seva banda) a fer el ritme inicial de can't stop.

I és que el concert no podia començar de cap altra manera millor; Baix bategant fent sons cada cop menys greus (perquè un baix mai fa sons aguts ;)) juntament amb un repic de bateria cada cop més dur a corxeres.

Dóna la sensació que s'acosta quelcom molt bo, molt fort, molt dur.

I aleshores entra la guitarra i fa un d'aquells ritmes que et fa sentir Déu, d'aquells que t'omplen, i està la guitarra sola davant de prop de 30.000 persones. I ens fa cridar molt, moltíssim!

Així ens ho imaginàvem, però no va ser així... Va ser encara millor!!! perquè va ajuntar-se això amb la satisfacció d'estar allà, d'haver pogut colar-nos (sense emmerdar la Patri i el Victor, moltes gracies, parella!!!), d'estar a 10 metres d'aquells malalts de la melodia, d'aquell cantant que sembla que sigui a un skatepark...

Re-diantre, quines emocions.

Can't Stop - Red Hot Chili Peppers

Can't stop addicted to the shin dig
Cop top he says I'm gonna win big
Choose not a life of imitation
Distant cousin to the reservation
Defunkt the pistol that you pay for
This punk the feeling that you stay for
In time I want to be your best friend
Eastside love is living on the westend
Knock out but boy you better come to
Don't die you know the truth is some do
Go write your message on the pavement
Burnin' so bright I wonder what the wave meant
White heat is screaming in the jungle
Complete the motion if you stumble
Go ask the dust for any answers
Come back strong with 50 belly dancers

[Chorus:]
The world I love
The tears I drop
To be part of
The wave can't stop
Ever wonder if it's all for you
The world I love
The trains I hop
To be part of
The wave can't stop
Come and tell me when it's time to

Sweetheart is bleeding in the snowcone
So smart she's leading me to ozone
Music the great communicator
Use two sticks to make it in the nature
I'll get you into penetration
The gender of a generation
The birth of every other nation
Worth your weight the gold of meditation
This chapter's going to be a close one
Smoke rings I know your going to blow one
All on a spaceship persevering
Use my hands for everything but steering
Can't stop the spirits when they need you
Mop tops are happy when they feed you
J.Butterfly is in the treetop
Birds that blow the meaning into bebop

[Repeat Chorus]

Wait a minute I'm passing out
Win or lose just like you
Far more shocking
Than anything i ever knew
How about you 10 more reasons
Why i need somebody new just like you
Far more shocking than anything
I ever knew Right on cue

Can't stop addicted to the shin dig
Cop top he says I'm gonna win big
Choose not a life of imitation
Distant cousin to the reservation
Defunkt the pistol that you pay for
This punk the feeling that you stay for
In time I want to be your best friend
Eastside love is living on the westend
Knock out but boy you better come to
Don't die you know the truth is some do
Go write your message on the pavement
Burnin' so bright I wonder what the wave meant
Kick start the golden generator
Sweet talk but don't intimidate her

Can't stop the gods from engineering
Feel no need for any interfering
Your image in the dictionary
This life is more than ordinary
Can I get 2 maybe even 3 of these
Come from space
To teach you of the pliedes
Can't stop the spirits when they need you
This life is more than just a read thru

[la crònica és més que incomplerta i més que millorable, però... hauria d'anar a dormir]

2006-05-28T09:13:00.000Z

Un cop va haver dormit, Txurriaku va anar a comprar menjaret, una motxilla i un fogonet, es disposava a ana fins a París caminant.

Va acabar el dia i el nano, amb la motxilla nova plena de menjar, ja havia arribat a Lió entre autostops, caminades i trens, no estava gaire cansat i va decidir fer una trucada a Barcelona, va parlar amb un company de classe i aventures, i van acordar de reunir-se al dia següent a l'albada a sota de l'Arc del Triomf parisenc.

Txurriaku va dormir il·lusionat, possiblement l'Ignasi vingués amb el Jordi, la Marina, la Carla i la Gina. (la història serà més complivada d'explicar, amb 6 components... ja veurem si ho aconsegueixo ;)), reunir-se amb els seus millors amics, entre ells la seva xicota, a París era una de les seves majors il·lusions, després mirarien d'anar a Londres.

La truita basca

2006-05-26T19:51:00.000Z

La truita basca, com tota truita, parteix de tres ingredients bàsics: l'ou (clara, rovell o ambdós parts), sal i oli.

Per a aquesta truita usarem només la clara, ja que és blanca i l'ikurrinya té el color blanc. Per tal de completar els colors, áfecirem una mica de pebrot verd picat a juliana i pebrot vermell, a forma i tamany similars al verd.

Daurarem aquests pebrots tallats ja amb una ceba tallada també, per donar una mivca de dolç i endolçir la truita.

Ja per acabar ho muntarem tot de manera que ens sembli correcte i ho posarem a la paella. Quan les clares de l'ou (mmm...claaaraaa) siguin ja blanques del tot podrem treure la nostra truita i emplatar.

Per acompanyar podem torrar unes llenques de pa i untar-les en el rovell (a ser possible calent) de l'ou (que ja haviem reservat).

Tinc ganes de probar-ho... gourmets(que no grumets), ja em direu què tal.

2006-05-25T17:58:00.000Z

Al matí següent va llebar-se tot alegre, el nano, amb el seu nou nom podia anar allà on li plasqués i ningú gosaria ficar-se amb la seva homosexualitat, amb la seva panxa de cervesa, amb el seu acné juveil... ni amb la seva calva de pre-adolescent, tothom es riuria del seu nou nom, això el feia fort, al costat d'aquesta tonteria (que realment a ell no li afectava), tots els seus "defectes" passaven desapercebuts, res l'acomplexava ja.

La qüestio és que va llebar-se, va esmorzar chistorra i ous a la basca (que és un plat que m'acabo d'inventar, aixi per la cara... demà la recepta...estaré tot el dia pensant-hi ^^), un bon got de llet amb muesli (sabor 2 xocolates) i va posar-se en camí. La següent parada era... Biarritz, no gaire lluny, perquè encara no havia après prou francès com per endinsar-se després al cor del País del formatge Brie, la Baggette i el Cognyac i canviar de medi, començar una ruta a peu.

Demà descans, les instruccions de la truita basca.

2006-05-24T20:21:00.000Z

El petit nedador va seguir nedant, va plantar-se al Pais basc i allí, a més de menjar molt bé, va rebre crítiques i blasfèmies; els bascos li dèien que qualsevol era capàç de voltar tota la península Ibèrica en crowl (vale a ver, rodeamos la peninsula ibérica crowl, ir rápido volver lento, VAA!), i que era un mariquita (si, ho era!!).Van reptar-lo a envoltar Europa, entrar pel Mar del Nord i visitar Suècia. El petit nedador no n'estava segur, algun dia es donarien compte a casa de què el nano havia desaparegut, però va acceptar, el seu orgull deia que havia de fer-ho. va dormir aquella nit sota co(RO)bert, un "mesonero" va convidar-lo a dormir bé la nit avans de la gran nedada.Va dormir bé, malgrat els nervis, però vaja, millor que a la sorra, s'hi dorm als llits (sense gavines que et pessiguen el penis pensant que és una sardina, i coses per l'estil).Al matí següent, el nedador anònim va passar a tenir un sobrenom, el de "Txurriaku". (no sé què significa, però sempre m'han agradat els pseudònims freaks...tals com kuriaru, i tal).

2006-05-23T14:18:00.000Z

El jove nedador-nudista va seguir nedant, va parar un dia en un port del Marroc, i tot comunicant-se per gests, va aconseguir que li donéssin un banyador (la marca Speedo ja és al Marroc!), va seguir nedant, però va allunyar-se de terres africanes perquè no entenia el què li dèien.

Va decidir acostar-se a Portugal, i ell, que era un entusiasta de la arqueologia i l'art clàssic va anar a visitar les runes de Conímbriga.

Se'n cansa i decideix tastar una mica de marisc gallec, sentir la pluja atlàntica al seu voltant mentre neda, gaudir de l'aigua, flotar en somnis, enfonsar-se a la seva soletat i no sortir-ne, trobar la llum i esdevenir feliç.

2006-05-22T15:06:00.000Z

El nano va seguir la veueta del mar, va anar al moll del Maremagnum i va quedar-se nu, va llençar la roba a una paperera i, tot corrent davant dels dos agents de la policia , va acabar llençant-se a l'aigua.

Un cop a l'aigua va bussejar molt, no s'atrevia a sortir a la superficie per si els agents seguien mirant, va anar molt lluny, va anar nedant per l costa de Barcelona, va veure noies molt maques, va cansar-se de la capital i va intentar buscar zones menys plenes de gent, aigües més netes, i no va poder conformar-se amb l'aigua de Castelldefels (ni amb la platja de Madrid), el nano va travessar l'estret de Gibraltar i va fer algun amic, va saludar un parell de pasteres i va remolcar-los una estona.

(les aventures del noi que no va anar a classe perquè el mar el va cridar continuaran).

2006-05-21T11:11:00.000Z

Un dia un estudiant de batxillerat va sortir de casa pel matí. S'acabava de despertar amb 2 trucades perdudes del seu xicot al mòbil i no havia esmorzat encara, feia tard a classe i el sol ja il·luminava el carrer, acostumava a agafar el metro per anar a escola, però aquell dia, ja que arribava tard va decidir baixar la rambla caminant per després tombar per la Gran Vía i ja arribaria.

El nano tenia gran amor per la llum del matí, era més càlida, més groguenca i omplia de vida la ciutat, al fons de l'horitzó hi veia el mar, que emetia uns reflexos que deien "veen, veeen".

2006-05-18T19:55:00.000Z

Com absolutament tots els presents sabeu/m, ahir (17 de maig de 2006), després d'un munt d'anys, el Barça, el nostre Barça, el Barça de "Funbol Clubbarcelonamigo!", el Barça dels brasilers, el Campió de Lliga pels dos ultims anys, ... va transformar-se (oficialment) en el millor equip d'Europa (i per definició, del món), només equiparable a la selecció del Brasil.

I vaig viure els moments més tensos en la meva vida com a blaugrana, vaig acabar el partit sense veu (i amb ganes de cridar), vaig viure una missa prèvia al partit i em va sobtar molt, i vaig anar a canaletes per segon cop a la meva vida...

I vaig veure cóm el meu germà es trencava els lligaments ( i després anava cap a canaletes), i hi ha un munt de coses a dir, perquè va ser una gran nit, potser no va ser la millor companyia, la que sempre hagués desitjat, però bueno. I és que fa qüestió d'un any, quan el Chelsea ens eliminava jo no hagués pensat en veure la final amb la Carla, l'Anna i la Maria, perquè en un principi res m'unia a elles de debó, i tampoc semblava haver-hi un vincle especial entre elles... però ara tot sembla diferent, sembla que no hi hagi res sense alló que m'uneix a elles.

Gràcies Giuliano, gràcies Samuel, gràcies Larsson, gràcies Victor, gràcies Carles, gràcies Oleguer, gràcies Ronaldinho, gràcies Frank, gràcies Andrés, gràcies Xavi, gràcies Deco, gràcies Albert, gràcies Thiaggo, gràcies Messi, gràcies Van Bommel, gràcies Blau, gràcies grana.

L'aquarel·la dels teus ulls

2006-05-16T14:34:00.000Z

Hi havia una vegada un estudiant de batxillerat, ell cursava la modalitat artístic, sempre havia anat a classes de dibuix i amb el carbonet i la sanguina era el rei del món.

La qüestió és que el nano havia de fer un treball d'aquarel·la per al cole. Ell mai no havia fet coses amb una tècnica tan humida, no li atreia gaire la idea, però com que l'havia de fer amb la nena maca de la classe, doncs no hi havia problema, ella era una bona motivació per al treball.

El nano no tenia gaire idea de pintar amb pinzells, tot el que no fós una barra seca li feia una miqueta de por. la cosa és que el primer dia que van treballar a classe amb les aquarel·les, ell va sucar per primer cop el pinzell a l'aigua per a després agafar el pigment de les pastilletes, va sentir un calfred, tot el cos li va tremolar i va treure ràpidament el pinzell de l'aigua amb tan mala fortuna que va etzivar-li un cop a la cara de la noia amb el braç, el pinzell va anar a petar a l'ull de la joveneta, el qual va cedir a la pressió, no podent deformar-se més i va acabar per esclatar en una pluja de sang i líquid groguenc que ho tacaren tot.

El full que hi havia sobre la taula va ser venut pocs anys després per la parella a un preu escandalós i amb un marc negre força bonic. Els dos van cursar belles arts i van tenir gran èxit en l'àmbit de l'art.

(tinc molta son, haig d'estudiar filosofia, què faig, tenint en compte que sense haver dormit bé no es fan bé els controls?)

Amics en l'anonimat.

2006-05-14T20:24:00.000Z

Quan dic extra-ordinari em refereixo quelcom no comú, a alguna cosa especial que mereix ser esmenada a casa, amb els amics i, en aquest cas al meu blog.

Doncs bé, vaig començar el dia força feliç, com tota la setmana que porto, crec que el motiu és una noia, la meva voluntat que ella estigui bé (malgrat la distància que ens separa) fa que jo estigui feliç, que m'importin ben poquetes coses tret d'ella, que gaudeixi el temps d'una manera especial, que tingui sempre (més encara que avans) un somriure d'idiota sense motiu aparent... un munt d'històries. Vaig anar a la dutxa i, com vé sent habitual, després d'ensabonar-me i estar una estoneta escoltant el cassette que tenim el pau i jo a la dutxa desde fa cosa d'un parell de mesos o més (i escoltem dia rere dia), vaig posar l'aigua freda. Allò si que és vida, alllò és sentir la vida per fora, rejuvenir... en definitiva, a partir de l'aigua freda és quan desperto.

Vaig vestir-me (samarreta dels The London Police, uns grafiteros d'Amsterdam) i vaig esmorzar bé, em vaig preparar les koses, tot llest i un cop al carrer vaig marcar el telèfon de la noia en qüestió (tinc saldo després de molt de tmps sense tenir-ne i n'estic molt orgullós), tenia la intenció de despertar-la amb un "ei, t'estimo"... Una de les coses que sempre he volgut que em fessin... i que la mare em fa a la seva manera sempre.
No va respondre, potser seguia dormint, potser ja havia entrat a classe.

Vaig arribar dos minutets tard a classe i, per la cara de la companya de classe que hi havia fora d'aquesta, no ens anava a obrir, el profe de filo... a les 8:30 va obrir la classe el profe, van sortir-ne 12 alumnes i hi vam entrar 14. No hi va haver bronca, el profe va fer-nos una pregunta sobre un text que havien comentat el la mitja hora anterior (i que havia estat repartit uns dies avans), i només jo vaig saber respondre-la... això em va omplir d'orgull, d'aquella vergonyeta i somriure de quan t'afalaguen. Crec que inclús vaig sorprendre al profe, jo que no trec (ni molt menys) unes notes brillants ni sóc gaire treballador... Però l'assignatura m'atrau. L'altre dia hi vaig pensar, de què va la filo? Bueno, això seria una altra entrada.

Vam anar a fer Dibuix artístic i vam dibuixar en format Din-A3 i carbonet una de les figures de quix que hi ha a classe... la de la dona sense cap ni braços. m'agrada molt, la figura... tot i que no la dibuixo gaire bé... Vaig parlar amb el meu tutor i profe de tot, em va recomanar algunes assignatures per a l'any k ve... i li he fet cas, l'experiència em diu... que faci cas dels més grans.

Després vaig entregar la matrícula per a l'any que vé, i a l'hora de castellà vaig escriure un parell de vegades el nom de la noia de qui he parlat avans, ja que no la veig, la represento.

A l'hora del pati vaig ser el noi volàtil típic de les hores del pati... una estona amb els de sempre, una altra amb aquells d'allà, una abraçada per aquí, comentar la jugada amb el jordi, dir-li malalt uns quants cops i una altra estona amb els primers.

A tutoria vam acabar de veure la peli de 12 monos... m'ha agradat prou, té un munt de detalls, coses guais.

Control d'anglès... el millor de l'any, em penso.

Religió, vam seguir veient la pel·lícula que vam començar las etmana passada, no sé el títol. Passa a NY (i això m'agrada molt, pk surten llocs on he estat i això... alegra a un), va sobre un presentador de ràdio molt arrogant que aboca al múltiple assassinat i el suicidi a un radiooient, aleshores es deprimeix i més coses.

Vaig tornar a casa força alegre, vaig tornar a trucar la noia però tornava a no respondre, aleshores una perduda d'aquella joveneta que vaig conèixer a la sortida familiar d'aquella secta de la qual formo part orgullosament va fer-me somriure altre cop, aquella noia és molt oportuna.

Vaig dinar amb els pares, feia temps que no amb tots dos. després vaig actualitzar el fotolog i vaig sortir altre cop, aquest cop cap al dentista. de camí vaig fer algunes fotos per a un treball del cole... ja faré entrades sobre treballs del cole.

Després a casa altre cop, msn i em conviden a casa d'aquell amic que sempre és allí, guai, me n'hi vaig, una cerveseta amb ell i un altre...el noi més penjat que conec, a l'ascensor el penjat i jo coincidim amb dues noies amb un potencial eròtic important, comentem la jugada i al sortir, un allà i l'altre allí.

Vaig anar somrient cap a casa i de camí, trucadeta i aquest cop si que respon! el meu saldo no dona per a gaire aixi que no em permeto gaire cosa més que un "quètal tuu?" i un parell de detallets més :P.

Arribo al cole i el un munt d'amics hi són, com que la cosa va de no dir noms, no posaré noms dels amics, però hi eren molts, el noi amb qui vaig a prendre cafè, aquells dos amb qui més cervesa he près i més riures hem fet, junt amb l'anfitrió d'avans, també hi era la noia a qui qualifico de "tata", la noia esquerrana que fa de la música la seva religió, la noia(que em va acompanyar a un dels millors concerts on mai he estat)i que també ho fa, alguns professors d'aquells que tenen cara d'amic, el director de l'escola que em coneix pel nom, la noia de qui tinc una ditada guardada, la noia que va ser batejada amb mi i algunes personetes més. Vam estar muntant l'escenari i després vaig veure altres sectaris petits i grans, quina il·lusió fa que nens i nenes petits et coneguin pel nom! També van aparèixer per allí la personeta a qui vaig felicitar el dia de la mare (malgrat no ser la meva mare) i que va demostrar-me que el cel és possible a la terra i la noia cridanera i carinyosíssima que sempre té un petó preparat per a tothom.

Vam sopar tots junts a la biblioteca i després d'un temps d¡esbarjo vaig rebre la trucada d'aquella noia amb ulls de cel i pell de desert (amb qui vaig passar un temps de desert, per cert) i vaig anar al pati de la piscina, i assegut a la porta del lavabo femení jo parlava amb ella, li explicava coses, pensavem, ens feiem promeses i a més, jo mirava l'esglèsia, amb una llum groguenca oblíqua i la lluna plena (quina llunarra hi havia ahir!). quan ens vam despedirs els companys venien i vam baixar tots a la piscina.

Beneida piscina del cole, antic cementeri de mongesm vaig llençar-m'hi de cap avans que ho fés ningñú, vaig sentir l'aigua al cap, entre els cabells curtets, per tot el cos (llàstima que dugués banyador llarg!) i vam començar a agafar pilotes gegants, colxonetes, pilotes de waterpolo, de pl+àstic, tot un xou, quin riure, quin plaer, quina diversió.

Cóm estimo els meus amics!

Després, els dos rossets melenuts i jo vam anar al vestuari, vam dutxar-nos i vam riure força. vam gaudir i exhibir la nostra viril·litat i vam fer actes de fraternitat (no hi va haver contacte púbic, quedi clar!), i després... tos tres a l'aigua tal i com les nostres santíssimes mares van portar-nos al món.

Sensació nova! La libertat era alló, nedar no se quants metres nu va fer-me sentir nou (altre cop en poquetes hores), va fer que pensés en ella, va fer que pensés en Déu, vaig pensar que bé podria ser jo la portada de Nevermint, veia tot de colors blaus diferents, no línies, tot de taca, com un món d'aquarel·la amb un munt de pigment per unir... quines sensacions!

I vaig haver de sortir de l'aigua.

I després vam anar a casa d'un dels rossos i després a casa meva a descansar.

petons i gràcies per tot, amics!

Flors

2006-05-13T08:28:00.000Z

El noi va deixar enrere el ratolí i el teclat i va dirigir-se al pati on el seu pare plantava i cuidava plantes, arbustos i flors per a gaudir de la meravella de la natura i just sortint per la porta va ser traslladat a un prat ple d'herba alta amb alguns arbres i moltíssimes flors vermelles, blanques i grogues. El Sol irradiava tot el prat i el cel era com un degradat radial Photoshopero amb centre lluminós a l'astre.

En definitiva, era la re-òstia, un mar verd amb peixets de colors, cel blau presidit pel Sol.

El nano va passejar una mica, tot fent voltes i axaifant l'herba fins que va pegar un vot, va fer mitja volta a l'aire i va caure amb l'esquena a sobre l'herba fent el punt d'una I.

Una mosca va veure una figura gegantina caient-li a sobre i va decidir volar amunt, ben amunt, va enlairar-se (imagineu que sóu la mosca i aneu allunyant-vos del nen) i un cop a munt va observar formes estranyes en l'herba.

Hi deia alguna cosa així com "estimeu".

Tardes en una cadira negra

2006-05-10T14:51:00.000Z

(Gris i verd. el blog.jpeg)

Porto uns dies perdent o no el temps (segons cóm ho mireu) assegut en uan cadira de rodes negra, amb reposa braços i respatllo reclinable, és molt còmode, els meus dits s'acostumen a moure sense parar i a vegades sento clicks al teclat que no són meus.

El meu germà, el pau, m'acompanya en aquests viatges b/floggerians infinits, ell desde el portàtil i jo desde l'ordinador de sobretaula.

La idea és que ambdós estem treballant, però el blog ens pot. a més jo ho convino amb una part de recerca del meu treball de recerca... que és un pal i m'aporta nul·la informació, per la qual cosa estic pensant d'enfocar-ho d'alguna altra manera.

Teniu alguna informació sobre quan va començar el tema dels pisos de 30 metres kuadrats? JODER!

(mentre pensava què escriure he trobat una mica de dades sobre la ministra Trujillo gràcies al pau... :D)

Bé, la cosa és que estic anant per molt blogs (la majoria de companys sectaris més grans), a fotologs de desconeguts adolescents amb un gran futur en el món de la fotografia i el disseny i vàries burrades que circulen per la xarxa. Conèixer les festes que els grans es munten, els sentiments d'algunes desconegudes, l'odi vers tot i la tristesa falsos que algun semi-EMO intenta desprendre per (semblar més guai) la xarxa... un munt de coses.

I tot això, unit a la meva desconcentració a classe i un munt de coses més fan que pensi que ser el propietari de grisiverd.blogspot.com m'agradi.

Això que vé ara i la foto inicial han estat creacions d'aquest matí a classe i van per tots vosaltres. petons, abraçades i salutacions

(home extrany.jpeg).

Per cert, aquesta és la desena entrada en aquest blog, crec que la dinàmica bloggera va bé, i sembla que cada entrada la llegeix més gent, aquesta d'avui és una mica buida de contingut, potser estarà bé que a partir d'ar vagi posat fotos, també... vinga, demà un repertori floral de fotos i muntatges meus ;)

Abraço`t

2006-05-08T15:45:00.000Z

Copiant (per experimentar qué tal se'm dona) la dinàmica bloggera d'explicar històries curtes en 3a persona, relataré un fet que he imaginat avui.

-Ei, que arribo tard, passa-ho bé i gaudeix de la seva companyia, no bebeu gaire i torneu d'hora a casa- Digué el noi amb un somriure tot mirant la noia amb els seus ulls negres que brillaven especialment. Ella el mirava admirada.

-Tan jove, tan responsable i a més ets tot un galàn -va dir ella mentre el mirava desde dalt-. Llàstima que no siguis una mica més gran i puguis venir a la festa, m'agradaria veure't borratxo, segur que ets un show.

-Sempre et dic que no m'agrada l'alcohol...-va dir el nano tallat i tallant, i després d'alçar la mirada fosca direcció als ulls de la noia va abalançar-se al seu coll i xiuxiuejà-. M'agrades tu

espero que us agradi la primera... petons, abraçades i de tot.

Ahir de compres

2006-05-07T09:01:00.000Z

Ahir a la tarda vaig fer una sortida una miqueta inusual. Haviem previst anar amb la Maria, la Marta i la Glòria al centre.

Hi havia estat convidat a anar per les tres noies per separat, per tant... hi vaig anar ^^. la Marta volia comprar-se una samarreta i la Glòria unes xancletes, la Maria anava allí en funció de mare d'elles i jo... anava amb la intenció de comprar una camisa pel bateig del meu cosinet Martí.

Haviem quedat a les 6 al cole, i a les 6 mateix la Marta em diu que ara em ve a buscar. Baixo al portal amb la intenció de posar-me saldo (fa 4 mesos que no en tinc) i la tenda era tancada. BÉ! la marta s'apropa i decidim esperar la Glòria... no ve, la anem a picar i triga els seus 10 minutets a baixar, són les 6 i quart, la pobra Maria deu estar-se pujant per les parets. Però ens posem a parlar tots tres al portal de la Glòria mentre s'acaba de posar bé el cabell (dones...), decidim marxar.

Quan arribem al cole (18:23), la Maria està amb uns nanos que anaven al cole, això deu haver alleugerit el mal, suposem. Però no, es veu que hi ha hagut malrotllo amb unes nenes i ells... ens ho expplica i decideixo que són idiotes acabats, a més de "lokais" i "nengs".

Ens dirigim al centre en bus, la Maria ens explica un parell de cosetes força curioses, parlem dels pares i les mares (FELICITATS MAMA!!!) i arribem a Plaça catalunya, el primer que fem és anar al P&B per a l'adquisició de la meva camisa, molt maca, per cert... blanca amb línies verticals i horitzontals verdes, una monada, vamos ;).

Veig unes xancletes i me les agencío, tinc ganes d'anar semidescalç per la ciutat al so dels redhotchilipeppers (RHCP). En total 30 euros i escaig... la roba va cara, amics.

Total, posem camí cap a Tallers, un cop a la Rambla recordo els nanos del Kompartir i la Clara (20 hores avans jo era en aquell mateix punt amb ella i les seves amigues, qué maco), els hi explico les meves experiències... i és que elles no llegeixen el blog ;).

Entrem a Tallers, li ensenyo la tenda freak a la glòria (on em van pintar els Freaklüb la motxilla... està al meu space, la història), hi venen un kit Adidas color, una maleta tope maca de fusta on hi van unes bambes totalment blanques, un parell de pinzells, una paleta i pintures, és perquè te les personalitzis, és molt bona idea. Després ens unim a la Maria i la Marta, que estaven mirant partxes i xapes (un parxe dels RHCP em tempta... però resisteixo!) la Maria s'hi compra un encenedor.

Després, per voluntat meva, entrem a Discos castelló i, rondant, trobo una oferta: els dos discs dels Strokes per 16 euros... Ara si que no resisteixo, potser em vaig deixar portar per l'esperit nadalenc... però ostia, els strokes, ja que no aniré al FIB... pos en gaudiré (puc dir que els cd's són genials).

Després apssegem una mica més i, prop de l'Arise, la maria em comenta que és extrany que la peke no hi sigui, per aqui... i ens la trobem de cara. Coses de la vida.

Agafem el metro i baixem a Safa. De camí parem a una floristeria per comprar algun detallet a les mares... no tenim 40 €, i una mare s'ho val, però... no ens ho podem permetre). Ens dirigim al Likan i veiem la primera part del Barça (contra un Espanyol àmpliament mediocre), i com que haig de tornar a casa per sopar... a la mitja part me'n torno a casa amb la Marta i una deliciosa, deliciooooosa Damm lemon entre pit i esquena.

Per casa no em van rebre gaire bé... tenen raó, no foto brot, però esque tinc 16 anys, no tinc ganes de ser més responsable del que sóc. Podia haver sortit amb els amiguets, però després del sopar no n'hi havia gaire ganes. I fins aquí.

petons i abraçadeees!

Un somriure

2006-05-06T07:37:00.000Z

Bé... aquests dies he estat pensant en els somriures, la Lorena i l'Anama, amb els seus posts, m'hi van fer pensar... aixi com elles el poc que m'han vist m'han vist somrient, aquesta setmana un parell de persones m'han preguntat "ei, què et passa alguna cosa?" perquè es veu que semblava trist (és el que té evadir-se de tot/empanar-se... a classe).
Estic sempre somrient? somric sense motius? què em fa somriure?

Òstres, no, clar que no somric sempre. Però sóc força feliç, una mica massa ocupat, massa activitats, moltissima gent a qui estimar i dedicar somriures, fer abraçades, donsr petons, xocar les mans i picar l'ullet.

Aquesta gent és el motiu dels meus somriures, els seus sms, els seus crits, petons, abraçades, somriures, rialles i cops a l'esquena. Les frikades dels meus amics també són motiu dels meus somriures i rialles, ho són també les meves frikades, les tonteries incessants i la depravació (en clau d'humor) suprema que ens porta a mi i el jordi a riure de les posicions de la única professora que tenim i moltes de les companyes, la il·lusió de veure el millor baixista del món al Sant Jordi d'aqui a 24 dies... un munt de coses.

Veure comentaris minimament amables i veure que la gent m'anima em fa somriure, sentir algú al meu costat o a la meva esqena em fa sentir alleujat sigui el que sigui el problema que rondi pel meu cap, creuarme en hora de canvi de classe amb algú que vaig conèixer a la Paskua, que em saludi i que estigui 5 minuts parlant amb ell/a, que faci el mateix amb una companya de segon, que ho faci amb un professor que no em fa classes, que ho faci amb un company amb qui no em veig mai a classe...

Veure'm al mirall de l'ascensor un divendres a les dues de la matinada, mega-cansat i somrient perquè he tornat a trobar aquell amic/ga que anyorava tant, esperar una conversa durant 2 hores i que només duri mitja hora, poder trobar un momentet per veure aquella persona a qui tant poc veig i tant per ell/a sento...

I podria estar així fins demà... i potser no ho hauria acabat. Gràcies!!!

Ska jamaicà al costat de casa

2006-05-02T20:16:00.000Z

Bé, per primer cop al blog explicaré una festa amb contingut d'alcohol (no ho sé segur, però em penso que no erro), va ser la del divendres passat, com que son les festes del barri... doncs toma!

La cosa va ser després d'anar al centre kompartir (veure'n crònica al blog http://corobertii.blogspot.com ), anar al raval amb el kike per a rebre droga, passar per casa la lluna per a que els fumadors la catessin i de trobar a casa àmplia representació masculina dels Testimonis de Juvé, amb el meu germà d'anfitrió.

S'havien menjat les pizzes so no em va quedar altra remei que fer-me uns ouets farrats (que per variar una mica vaig separar en rovell/clara i a a clara hi vaig posar bacó picat) deliciosos i, com en JM va dir, Radikals.

Els sectaris se'n van anar a Catwalk (digue'ls-hi tontos), i jo vaig seguir xatejant amb una Voll Damm a la mà (digue'm alcohòlic, digue'm ansiós), tot esperant que el kike i la lluna em piquéssin per pujar al concert. En aquestes la Rosa, una companya d'anglès em va trucar, ella i una amiga seva tenien intenció de passar-s'hi, vaig dir-lis que vinguessin a casa per esperar el kike i la lluna, van coincidir tots 4 avall.

En aquestes que el Kike es va ratllar i se'n va anar directe a casa, eren les 11 tocades, la Judith i la Lluna, ansioses i emparanoiades per acció de l'eixix també se'n van anar a casa la Lluna (a drogar-se més, suposo), i la Rosa, la Júlia (recèn coneguda) i jo vam dirigir-nos a dalt.

Només arribar un noi amb grenyes i una xibeca a la mà aterra al meu coll tot dient "com va això nanooO!!". Era el David, feia dies que no el veia, i més dies encara que no el veia veia etil·litzat (vocable de l'space del Pau, mireu als vincles), quina il·lusió. També hi havia el Fefy amb la parenta i un munt més de gent, fumant.

En pocs instants van arribar els reforços, el karlos i dos amics seus, el viktor, l'ape, l'adri i el seu cosí, portaven anís amb cola, deliciós.

Vam endinsar-nos en la massa de gent i vam ballar una miqueta (jo molt), vam trobar antics coneguts com ara l'argentí de Marina (no sé com es diu i l'he vist mil i una vegades), en Beren i altres.

Després em vaig poder agenciar la mitja xibeca de la Júlia perquè ella se n'anava, i vaig acompanyar una estoneta la Meri cap a casa, no recordo del tot bé la conversa, però recordo el camí perfectament... quines coses... Vaig tornar solet i un cop al davant de safa no trobava els amics aixi que vaig decidir ballar una mica fins que la fortuna em somrigués, ho va fer i vaig trobar el David amb no sé qui més, van anar-se'n i ens trobavem el David i jo ballant i xerrant com feia molt de temps. Hauriem de tornar a fer bullir la nostra amistat...

Bé, al cap d'una estona de ballar vam tornar on eren els fumadors apalankadíssims, vaig gorronejar Calimotxo al superponi i a les dues vaig ballar fins la porta de casa.

tot força bé. petons i gràcies a les visites i els comentaris, fins ara tots han sigut megasatisfactoris :D

Diumenge Sant vol 2.

2006-04-30T07:51:00.000Z

Bé, seguirem la crònica, gràcies pels comentaris anteriors, m'ha fet il·lusió veure especialment el de l'anama, que en l'article d'avui sortirà.

Després d'estar al jardí vam entrar al claustre i vam escriure paraules "barrera" en uns papers mega-gegants que més tard trencariem. Aquesta activitat, no sé ben bé per què, la vaig viure amb les companyes del grup de CO, el Sergi i el Jordi, no sé per què vam ajuntar-nos, però crec que hi erem tots, la Tere, la Carla, la Maria, la Anna... val, faltaven la Maria (que estava amb la seva xicota), la Gemma i la Marta... i bé, no sé ben bé què va fer que ens ajuntéssim, però... wow, cada cop que me les creuo pel pati, cada cop que parlem... tot és diferent a avans, sóm molt més amics, molt més germans, molt més tot. Allò que m'esperava a principi de curs quan em vaig ficar a Cor Obert es demostra ara. En mig anyet he fet amics, i... quins amics (gues en la seva majoria, però l'Uri i el Jordi també hi son), confiança màxima... són part de mi, són... com el meu cor, sense la meva ració de "secta" cada setmana no sóc jo.

Vam entrar tots els presents a l'esglèsia, i vam ajuntar-nos amb els altres Coroberts, i... altre cop sensacions extranyes i inesperades a dins meu, ostres, dins l'esglèsia reiem, cantavem, fèiem l'idiota i ens miravem, ens abraçavem i donavem la mà els uns als altres, feiem coses que ningú faria en condicions normals 2 dies després de conèixer algú, però allà hi erem, ebris de l'Esperit (sant?) Paskual.

La cerimonia va tenir moments genials com ara el meravellós "the storm is passing over" (greatest hit paskua'06), el parenostre, el genial British English del Jordi, i molts més, no recordo ben bé si vm donar la Pau... però tant se val, la Pau es transmetia en les mirades, en la veu del sacerdot i en la llum i els cants.

En acabat un seguit de gent (entre ells una gran majoria d'Immaculada i el GER al complet) va avalançar-se al sacerdot amb crits de "vote,vote,vote, que vote el sacerdote!". M'hi vaig unir corrents amb el Pere i el Sergi, i hi va haver empentes, coixins pels aires i molta gent va ser alçada en mans del públic Paskual. Va ser genial, quina eufòria, quin sacrilegi, quin plaer, quina satisfacció...

El meu cor era ple a vessar, i hi seguien entrant coses, sentiments i pensaments, quina sorpresa, veure al Jordi entre la multitud d'adolescents i vintaires, un home que va anar a la seva primera Paskua avans que jo nasquès... si es càlculs no em van malament, un home del doble d'edat que jo, quin rei!!

Vam anar cap a la carpa un cop havent cantat un munt d'himnes i crits, ballat i cantat més. I allí ens hi esperaven xocolata desfeta i xurros. Quina delícia. I hi va haver mes animació i tal. El que més recordo d'aquesta part de la nit són els balls muntats per gent de lluny (la Clara entre elles), imitacions del Pere (un dels grans descobriments de la Paskua, qui m'hagués dit que hi trobaria algú tan proper...) i les espectaculars paraules de l'Albert, que amb un rerefons increïblement profund i (segons jo crec) molt rumiat i cert, va abocar-nos a tots a la bogeria i va posar al gran i mític Son Gohku com a exemple de vida a seguir, com a aquell qui ha lluitat contra el mal en nom del bé, aquell qui ha representat tots aquells valors pels què lluitar. Apoteòsic, criminal, genial, l'Albert i les seves paraules.

I després, vam anar la biby, la bu, el gerard, el jordi, l'eric, el sergi, el Maltas, en Marcos i... algú més? a fer una xerrada pel jardí, vam menjar prou, i la Lluna ens mirava i il·luminava desde dalt. En el seu moment no hi pensava, però... quina sort tenim.

El Jordi va retirar-se al llit i nosaltres vam pujar a 4vents, pel camí em va venir de gust córrer.... i hi vaig fer :P. Un cop allà vam seure a les escales i vam seguir xerrant, que si sóm freaks, que si no ho som, "ah, jo porto un rellotge binari", i coses d'aquestes. Cap a les 6 vam tornar a baxar al monestir, vam pujar als oratoris i vam entrar al Taizé. quina calma, es feia de dia, quin plaer, la Bu es dormia, en Gerard la despertava, el Sergi no parlava, seguiem parlant de frikades, en maltas va adormir-se també, ho va fer la biby, que bé ho vaig passar. Cap a les 10 vaig pujar a 4vents (no recordo si anava sol o amb el Sergi) i vaig despertar la Gemma, la Marta, la tere i la Carla, em va fer il·lusió donar el petó que em dóna la mama a mi quan em lleva (que em faig l'adormit perquè me'l doni igualment...), després vaig baixar corrents cap a baix

El primer cop que no dormo en una nit, i al matí següent vaig esmorzar acompanyat dels més grans, amb el sacerdot al davant el germà Manel al seu costat, en JM al meu costat i ostres, quina sensació, vaig parlar amb ells, i em van fer un gran "piropo" consistent a reconèixer-me que "vius la P+skua al límit", amb posterior rehiteració epr part del JM consistyent a dir-me que sóc Radikal. Quin home...

després vam reunir-nos els batukaires per assajar, el Jose, el Jaume, el Carles, la Maria i jo, a més dels pioners al moviment batukadero a maristes: el Mike, el Carles Roldán, el Toni, el Víctor, la Aida i la Lore (i el meu germà... que li agrada el rotllo). quin gust, tocar amb ells, i fer de Cortador, que és el que a mi m'agrada, perquè... fas el que vols, i li dónes l'essència a la cançó, crec.

Vam tocar dins l'Esglèsia i tal. Quin gustet :P.

després, fotos, "adéus", "fins unaltra's" i un munt de "cuida't"s. a més de ptons i abraçades.

Vam entrar al autocar direcció a caseta i a l'autocar hi havia la Clara, amb qui vaig compartir una conversa (que encara no ha estat acabada) i un munt de gent, vam cantar i tot el que es fa en l'autocar de tornada.

Un cop a Barna, l'abraçada final amb la Laura no se m'oblidarà mai, igual que no s'oblidarà la que vaig fer a l'Anama en les reunions posteriors a l'esmorzar, avans de la missa que acabaria en batukada.

Petons i abraçades.

PD: porto 115 minuts aprox escribint tot això.

Diumenge Sant vol 1

2006-04-27T19:51:00.000Z

Feia temps que endarreria aquesta crònica sense motiu. Quan hi he intentat trobar un he pensat que, subsonscientment no vull acabar les cròniques paskuals perquè no vull donar-la per acabada. Però bé, aqui la tenim, quan s'apropa una sortida d'associació, la meva tornada al Kompartir i un parell de dies enfeinadíssims... però vaja, dedicaré aquesta estoneta a la reflexió. Un momentet de silenci escoltant musiqueta.

Crec que ho vaig deixar per la tarda. Vam fer una estona de desert cap a les 8, vaig anar amb la Clara, perquè volia estar amb ella, acabavem de conèixer-nos i volia saber cóm és i tal. Vam baixar a la zona on hi ha herba alta, kin lloc més maco, i ja es feia fosquet, al cap d'una estona d'estar tots dos per allà estirats, sentats, parlant i compartint silenci, van arribar un grup de gent (marcos, gerard, sergi, bu, ana, pere, biby, maltas...) que estaven buscant el mòbil de la bu. Vam ajuntar-nos-hi perquè la causa s'ho mereixia, al cap d'una estona cercant per tota l'esplanada vam donar-nos per vençuts i vam dirigir-nos al camp de bàsket, on començaria la PREGÀRIA DE CINC HORES. De camí al camp de bàsket un crit "ei, està aki!!!" era la bu, ke havia trobat el mòbil lluny de l'esplanada. Coses rares.

Vam arribar al camp de bàsket i una veu ens deia "ens anem repartint pel camp de bàsquet i anem seient. Si volem, podem estirar-nos". Vaig anar amb la Biby i vam estirar-nos al costat. Les estrelles erem meravelloses, n'hi havia un munt, i a més, hi havia un núvol gegantí i marró que rondava pel cel. Vaig flipar un munt. després va començar la lectura de la història de les dues germanes bessones (que diumenge passat vaig tornar a sentir) i la llegia una veu coneguda, la de l'Uri, ostres, quin home... cóm arriba un tio a entrar-te tan endins amb 2 o 3 horetes a la setmana eh! un geni, un mestre, quina sort d'animadors que tenim!

La història em va deixar tot pensatiu... òstia, i després de la vida, què? un munt de paranoies.

Després vam escoltar la veu de Déu feta persona en Jaume Palau, quin mestre, quin gran batukadista. Tot cantant genialment [moment parodiat dissabte passat a Sabadell per un altre mestre de mestres germà Toni].

I després d'això, la dansa del foc. Noe, la reina del silenci, la sinceritat i el somriure fets dona, una altra de les persones que va fer dels meus inicis corobertians una cosa molt més fàcil i motivada, ella va idear la dansa i em va impressionar molt, vaig fer un seguiment dels seus moviments i... ostia, kom ho sent, la veia a ella saltant, fent voltes i corrents i no hi havia res més en la seva dansa que no fós felicitat, i després, alhora de despertar aquells que la havien "intentat combatre" vaig pensar en la seva generositat, en el seu futur, en el meu. Quina gran dona, la Noe.

Vam rebre ciris i van ser encess amb el mateix foc, un símbol de fraternitat, que tots sóm un tot, que tots ho sóm tot i que tots sóm iguals... em va encantar, i després, vaig seure amb la Biby altre cop (bé, seguiem junts) i amb el Raül, kin gran rei d'absolutament tot, i el Javi, gran home descobert. Vam ser re-batejats i tot el rotllo... una de les parts menys entusiasmants, més que res perquè no hi havia gaire acció i bastant text. Em va agradar molt la patxangueria del mossén a l'hora de llançar-nos aigua, amb la risilla cabroncete... jeje ;)

Osti, per avui ho deixo aqui, demà seguiré... que el pau vol entrar al pc.

salut

començo el treball de recerca i ho faig aqui

2006-04-26T15:42:00.000Z

el Manel, el meu tutor, m'ha dit que faci una pluja d'idees amb coses que vull que surtin pel TR... heus-la aqui:

30m2
Pis petit
Parella
Distribució
Geometria
Color
Diners
Feng shui
Lluminositat
Sobrietat
Simplesa
Tranquilitat.

Fins aquí em surt. després seguiré amb l'exercici.

salut!

2a

2006-04-25T13:18:00.000Z

hayaaa!

no sé quants heu passat per aquí, si m'haig de fiar dels posts... gràcies, Maria, per passar ;)

però weno, ja miraré si hi ha algun problema amb l'admissió de posts... o alguna cosa. (Dani, ningu et visita, no t'enganyis).

La cosa és que diumenge vaig donar-me conta que encara no he tornat de Paskua (ja deia jo quee no costava tant...), amb un discurset de l'Uri, sempre en trec alguna cosa. Evidentment no he tornat de Paskua, si només faig que pensar-hi, que fins i tot m'imagino estirat a l'oratori 3 (taizé) amb la Biby al costat, tot sentint al Gerard i el Marcos parlant amb la Bu mentre el Seli s'ho mira i somriu.

Després la Lluna i la Mire em van posar al corrent del milió de coses que hi ha per deures... i clar jo flipava. Òstia, ke hi ha un munt de feina. Dubtes a mi!

Hauria d'aterrar a Barcelona, trobar el meu lloc altre cop i començar l'acció. Com sempre es diu, no es pot viure de records, i jo ja fa 2 mesets que no em passo pel kompartir, per exemple :s, fa temps que no surto amb els amics de sempre per la nit i la dinàmica s'està tornant massa cibernètica, de msn i tal, i no sé, crec que haig de posar-me seriós amb el tema cole perquè a casa tot gira en torn del cole.

Si hi ha bones notes surto, si no, no... Un munt de coses així, suposo que m'enteneu.

En resum (perquè he deixat un munt de merda, per aki), que estic desitjant que arribi la Paskua07, però encara queden un munt de coses a fer, acabar el curs (con erótico resultado), passar un estiu de cardar-s'hi (con erótico resultado) entre el viatge a París, CDT i un possible viatge a Grècia, a més de totes les sortides "etílicament condimentades" (con erótico resultado) que encara resten sense planejar.

salut i una abraçada

Benvinguts, retrobats

2006-04-23T08:20:00.000Z

Bé, aqui comença el meu nou blog.

Això comença pel meu afany d'expressió, descobert amb el graffiti, transformat en amor a la fotografia, conegut en les paraules bloggeres del meu germà i, últimament, al meu space, fotolog, blog de corobert i blogs de gent que vaig CONÈIXER a la Pàskua. és molt satisfactori publicar un munt de pensaments i de fets que t'han passat, coses que vols explicar a un munt d'amics però que no tens temps, que prefereixes saber cóm estan i conèixer les seves històries que no pas repetir la teva història.

També la cosa comença perquè he descobert gent que mai m'hagués imaginat conèixer, estic vivint algunes sensacions que no coneixia, i tot això és gràcies a CorObert, que m'ha fet conèixer gent d'arreu del país i aquests últims dies aquesta gent ha estat el centre de molts dels meus pensaments, tot sembla diferent, però potser el qui és diferent sóc jo, les cerveses amb elsamics de sempre han estat encara millors, les he gaudit més, crec que estic vivint (o visquent?) més frenèticament, més al màxim, i això m'agrada en excés.

Per cert, aquest blog es caracteritzarà (o així ho vull) per la correcció lèxica, ja és hora que ens posem seriosos, amb 16 anys casi 17 :P.

salut, petons i espero que paseu sovint per aquí.

Dani.